Ahir s'engegaven les sobretaules del 2009 en el marc dels tastets capritxosos que fan a la Sala Apolo de Barcelona. Un cicle que enguany girarà fins al juny arreu del territori, portant bons músics i vi (no sabem si el vi és bo o de garrafa, la veritat), a un grapat de teatres i espais (Caldes d'Estrac, Lleida, Vic, Reus, Cornellà, Torelló, Vilafranca, Badalona, Tarragona,...).Es repeteix així per tercer any consecutiu –juraria que és el tercer...– una recepta que funciona; per la proximitat, per la raresa, per la quotidianitat, per la qualitat...
Ahir la inauguració, era d'aquelles dignes de catifa vermella: estrenaven el cicle dos cantants dels que per a molts s'han convertit en 'les bandes del moment', 'els grups revelació', 'el bo i millor' i d'altres llepades que de ben segur que ja heu pogut llegir o sentir de boca d'amics, televisions, fanzines, ràdios...
A una banda del ring; Guillem Gisbert, el més alt dels quatre Manel's. A l'altra cantonada, armat amb guitarra, harmònica i alguna percussió, Pere Agramunt, el vilanoví que surt damunt dels escenaris al capdavant de La Brigada. Camuflats entre el públic; els seus companys de grup no es volien perdre l'aventura. Suposo que té gràcia veure com (re)interpreten part de la teva obra mentres t'ho mires des del públic.
I sobre l'actuació?
Molta camaraderia entre aquests dos joves, i moltes ganes de fer-ho bé. Així com alguna sobretaula de les darreres edicions havia fet més honor al seu nom –és una sobretaula més improvisada, amb més vi i més converses fumejant–, aquesta seguia una pauta esquematitzada; ara tu, ara jo i entremig alguna anècdota.
Suposo que no volien que la joventut i el factor de novetat els jugués una mala passada, i es van estrenar protegits per la pràctica (els assajos, vaja).
Així vam sentir de nou els temes de L'Obligació de ser algú (Outstanding Records, 2008) i Els millors professors europeus (Discmedi, 2008), a més de adaptacions de Pulp –"Common people"– i versions de grans grups com Olé Olé –"Si Marta Sánchez és el referent d'aquesta nova fornada, anem bé", algú del públic dixit– homenatjant a "Lili Marlen", o interpretant un tema d'Eef Barzelay (cantant de Clem Snide) sobre champagne i sabates, titulat "Bitter honey".
Una bona estrena –aquesta parella repetirà sobretaula en algun altre escenari les properes setmanes– que demostra el nivell de qui tenim al capdavant d'una nova generació. Seguim atents a Guillem Gisbert (i als Manel) i Pere Agramunt (i a La Brigada).
Llàstima que l'estat de congelació que pateix el país (tenim tanta enveja de Polònia que fins hi tot els hi copiem el clima, però ens oblidem que no estem preparats) va contagiar-se a dins de la sala Apolo; tot i que els músics miressin de caldejar l'ambient, el fred va gelar els ossos del públic.
