Llegeixo que en Rajoy, a la conferència que va fer a La Caixa, per ridiculitzar l'Estatut va fer referència al dret al paisatge. Val a dir que per al PP qualsevol excusa és bona per carregar-se l'Estatut, i m'imagino Rajoy enmig d'un auditori format principalment per empresaris i professionals urbans, tot cofoi, enfotent-se'n del dret al paisatge.
Jo celebro que l'Estatut ho incorpori, i de fet, en la primera proposta de nou Estatut que va presentar CIU ja hi figurava. Aquesta lluita però, la de la protecció del paisatge, no és exclusiva de cap grup polític, ni cap grup polític pot presumir de no tenir a les seves files gent que, com Rajoy, s'en enriuen o, si més no, no ho consideren un bé superior a protegir. Un exemple recent el tenim en les al·legacions que l'Ajuntament de Barcelona ha presentat en contra d'una major protecció dels entorns del delta del Llobregat perquè segons el govern municipal, podria hipotecar l'expansió aeroportuària.
Sé que aquest debat és complexe i no s'hi valen maximalismes, però crec que massa sovint s'oblida que mentre la capacitat de crèixer i la voracitat sobre el territori és il·limitada, el territori a protegir no ho és. El territori s'acaba.
Aquest estiu vam anar a Dinamarca, i vam travessar Jutlàndia fins arribar a la punta nord, a Skagen.
Allà el dret al paisatge és una realitat. No hi ha publicitat fastigosa enlloc. Ni de la bona tampoc. No hi ha cartells que modifiquin el paisatge. I no puc imaginar que siguin idiotes ni que estiguin contra el consum, ni res negatiu que es pugui esgrimir en contra d'una política de protecció del paisatge difícil de trobar enlloc més.
Dit això, en Mariano Rajoy, sense fer tanta pena i tanta ràbia con el José Ma , déu n'hi do la pena que fa com a cap de l'oposició.
Per mi que saben que d'estar a l'oposició en tenen per dies i dies i per tant , ara matexi, al igual que quan tenien la majoria absoluta no es tallen un pèl a l'hora de treure el cinisme que els vessa per tot arreu.
Tenen més temps per pensar com arramblar calés amb guant blanc, sense que es noti massa, sense que els puguin enxampar... En el fons estan molt millor a la oposició que al govern. Son una raça força perillosa, malgrat que vagin tots disfressats de pallassos. Compte!
Estic d'acord amb tot, però crec que hi ha prou arguments polítics i ideològics per no haver de recorrer al tòpic que els polítics - tots, siguin del partit que siguin - ens dediquem a arrambar tots els calés que podem
Jaume Ciurana i Llevadot