Amb el nou curs faig un volt pels blocs amics. Ha estat una bona idea. Només obrir el primer del llistat que he instal·lat a El violinista em trobo un sucós comentari d'El Llibreter sobre les persones que tenen el costum de "col·leccionar llibreries". El llegeixo fascinat, com correspon a la meva condició d'amant dels llibres com a objecte, a més de celebrar els seus continguts. Penso que no seria mala idea d'organitzar un racó de la biblioteca en funció de les llibreries on han estat trobats els volums. Potser una mica inútil des del punt de vista pràctic, però qui ha dit que això de la Literatura s'hagi de mirar sempre des d'aquesta perspectiva?
En tot cas, seguint l'estela començada per El llibreter, se m'acut que seria interessant fer-ne llistats de llibreries on perdre's, indrets on conrear la fascinació per aquestes fulles enquadernades que tant ens fan perdre de vista la mediocre realitat quotidiana...
Per establir un llistat obert, al qual es pot afegir qui vulgui, començaria per una llibreria de Lisboa, Assirio & Alvim, on hi pots trobar una quantitat de llibres de poesia capaç d'alimentar el lector més exigent. Després, en aquest viatge imaginari, faria un tomb per la llibreria Arenas, d'A Coruña, un autèntic monstre, pisos de llibres, on vaig comprar fa més de trenta anys els primers volums d'escriptors gallecs. Sense sortir de Galícia, podríem visitar la sempre ben endreçada i equipada llibreria Couceiro a Santiago, segurs que trobaríem alguna publicació desconeguda de l'àmbit lusista o l'últim llibre portuguès.
Però ja posats a viatjar sense descans no ens costaria gaire creuar l'oceà fins a Buenos Aires i fer-hi una ullada a la Libreria de Avila, antiga "Libreria del Colegio", on cercar la desitjada primera edició de Cortázar o de Silvina Ocampo, i on podreu tenir ocasió de viure aventures tan arriscades com les que explica Antoni Martí al seu llibre L'erosió (Barcelona, Ed. 62, 2001)...
"Quan un llibreter detecta un accent gallego, pensa que ha trobat una mina. Darrerament, en entrar en alguna llibreria, fins i tot m'he atrevit a imitar l'accent rosarí perquè, ja que no podré passar per porteño, si més no que no es pensin que sóc espanyol; però em delata la sintaxi, i el lleig d'haver cogido algun llibre, i no agarrarlo. De manera que, a més a més de rosarí, miro de semblar extremament tímid, vergonyós, entotsolat, si no directament antipàtic, i a penes dic el parell de mots imprescindibles per a realitzar les compres."
Sense moure'ns de Buenos Aires, però també sense moure'ns de la cadira, ni tan sols amb la imaginació, podem tenir una bona versió virtual d'una llibreria argentina a la pàgina web de la llibreria Santa Fe, un autèntic cau d'oportunitats pels amants de la lectura que paguen en euros, més encara si van a la recerca de deixebles de Macedonio Fernández.
Sí, ja sé que hi manquen les nostres llibreries, aquelles on ens perdríem fent uns quants quilòmetres o travessant uns quants carrers. També n'hi ha, al nostre llistat, però les deixarem per un altre post. S'accepten propostes.
A Paris hi ha la Librairie des Alpes. És tot un paradís per a qui ens agraden els llibres de muntanya, especialment la literatura de muntanya. I a més a més està al costat de l'Academia, tot tocant al Sena. Una senyora gran t'aten amb amabilitat però amb el punt de distància i fredor que fan servir els francesos de la capital amb qui no parla el seu idioma a la perfecció. De totes totes recomenable.
enric faura
www.muntanya.net
www.lamevaweb.info/640
Potser grinyola una mica entre tanta llibreria internacional, però m'agradaria tenir un breu record de la llibreria "Els Dies" de Sabadell, un petit racó dedicat a la literatura catalana que després de 28 anys ha tancat el darrer estiu.
Per cert, violinista, gràcies pel teu post. Sempre és d'agrair que un escriptor sigui un dels teus lectors, així com també ho és conèixer les seves opinions sobre la vivència literària.
Bé, David, has obert el foc del que vull sigui el pròxim post sobre llibreries, aquesta vegada del país. No havia visitat "Els dies", però sí que en tenia notícia. Les llibreries de sempre cada cop semblen més condemnades a desaparèixer i, és curiós, ara que les editorials petites comencen a tenir un lloc. Em resisteixo a pensar-hi, però internet serà molt important en un futur pròxim pel que fa a la distribució de llibres.
D'altra banda, la visita al teu bloc ha estat un plaer, sobretot perquè agrada veure com els lectors no sols llegeixen Codis da Vinci, i comprovar que saben trobar la literatura de qualitat. Sebald, amb Píglia, Magris, Marai, i d'altres, són autors que signifiquen un cop de timó per a la literatura actual, el seu vaixell ens porta a la vegada de viatge pel futur i pel passat.
Per cert, sempre és d'agrair que un lector es passegi pel Violinista.
Una abraçada.
Ah, per cert, sóc en david de can LlunÀtic. Veig que m'ha sortit el post com a anònim. Salut!
La llibreria Trama es troba amagada dins unes galeries de la Avenida da Coruña. El lloc té el seu encant, i sempre m'han atès molt bé.
A libraría Trama atópase agochada dentro dunhas galerías da Avenida da Coruña. O lugar ten o seu encanto, e sempre me atenderon moi ben.
Em guardo aquest post: durant les pròximes vacances voldria fer una mena de ruta atlàntica, per comprovar si el curset de portuguès que vaig seguir fa alguns anyets em serveix d'alguna cosa, encara. Prenc nota de les llibreries.
La llibreria Santa Fe: quanta informació he trobat al seu web! Més que qualsevol altra ciutat americana, si mai m'hi decideixo, voldria anar a Buenos Aires.
Salutacions i gràcies!
El llibreter