rpala |
dimecres, 8 d'octubre de 2008 | 10:57h
Avui toca descoberta. D’un temps ençà, una bona colla d’artistes catalans han recuperat el gust pel so més orgànic. Des d’El Petit de Ca l’Eril –tenim pendent parlar algun dia en aquest bloc d'aquest personatge de Guissona– fins a Manel, passant per Anímic o Oliva Trencada, s’obre pas una nova escena neofolk de la qual el gironí Isaac Ulam n’és un altre nou exponent. El debut d’aquest músic i pintor es titula En els prats més llunyans (autoeditat, 2008) i inclou peces com aquest "Llop". [N'hi ha més]Ulam explica que “la font d'inspiració és la natura i els somnis ja que pràcticament totes les lletres són bastant visuals per intentar crear una atmosfera feréstega. En el prats més llunyans hi apareixen llops, gent que va a la verema, caçadors...” Alguns temes tenen cert aire de western, de fet fins i tot n’hi ha un que pren el títol d’un film de Sydney Pollack, “Jeremiah Johnson”. “El món dels indis americans sempre m'ha interessat molt tant per la seva filosofia de vida com per la cultura, el seu respecte i comunió amb la natura i fins i tot pel seu aspecte”. “Sempre m'han agradat dels grans clàssics galàctics catalans com Sisa i Pau Riba”, reflexiona Ulam. L’edició del disc ha estat completament autogestionada. El tècnic de gravació ha estat Paco Jordi (The Pony Boy), la mescla és de Jose Domingo (cantant de Psychoine) i la masterització ha anat a càrrec de Xisco Albéniz (cantant de La Búsqueda).
Repassant més amunt el teu blog, he vist la notícia d'en Xirinacs, i ostres! si ho hagués sabut hi hagués anat.
Bé, una salutació!