"Fa unes setmanes en aquest diari (de Terrassa) es va
publicar una crònica molt interessant sobre les excel·lències dels bars de
tapes existents al barri de Can Anglada de Terrassa i, posteriorment hi va
haver una carta escrita per un dels agents implicats, una persona que regenta
un dels bars d'aquest barri egarenc. En resum es descrivia la relació
qualitat-preu-ambient que es desprèn d'aquests bars de barri, a voltes
desconeguts, però d'un gran encert en la seva existència i d'una gran gratitud
per part de la gent que, com jo, alguna vegada ens hi apropem per fer un mos i
disfrutar d'un bon àpat sense que et prenguin el pèl en la qualitat i el preu, així
com, d'una qualitat humana que es desprèn fora de dubte.
Dit això, i considerant l'època
estiuenca en què ens trobem, voldria comentar una altra alternativa
gastronòmica de la qual podem gaudir. Fa uns dies un amic em va portar a
Rellinars, feia anys que no hi posava els peus. A priori, vaig dir-li; això cau
a una bona estona de cotxe des de Terrassa, no? Doncs, res, en vint minuts ja
hi érem. Vem anar a sopar a un bar (alhora, botiga de queviures) d'un estil
molt de poble, de nom "Ca la Pepa". Vaig menjar molt bé, però el millor del cas
és que ens trobàvem a vint minuts de Terrassa, i l'ambient que s'hi respirava,
la fresca que es podia gaudir a mesura que s'anava ponent el sol, feien
d'aquest àpat, no només una pura ingestió d'aliments d'una qualitat fora de dubte,
sino que t'alliberava de la monotonia urbana que respires tot l'any a la gran
ciutat. Enmig de tot aquest ambient gastronòmic-muntanyenc, em vaig interessar
per diferents qüestions al voltant del poble i del bar-queviures Ca la Pepa.
Resulta que es va inaugurar el 26 de
desembre de 2002, o sigui que només té mig any de vida, està regentat per una jove
parella d'uns 26-29 anys d'edat (ell natiu de Terrassa i ella d'Ullastrell),
tot els productes que es venen a la tenda de queviures i els que es serveixen
al bar provenen de collita pròpia, o de pobles com Ullastrell, Castellbell i el
Vilar, o fins i tot de pobles de pagès de Lleida i Tarragona. Un cop entres al
bar pots comprovar que tothom es coneix, però, alhora, el nouvingut és tractat
com un més de la familia, es respira un ambient agradable on, tot i ser
"foraster", et sents com a casa i de seguida t'introdueixes als temes de
conversa que, inexhorablement, estàs obligat a sentir, per les petites
dimensions de l'establiment. La decoració és alhora moderna i rústica, d'un bon
gust que, com l'ambient, et fa sentir un més del poble. A la dreta hi ha la
barra, i a l'esquerra i al fons una desena de petites taules. A les parets hi
pots trobar fotografies en blanc i negre, que reflecteixen instantànies del
poble de temps remots que fan, encara més, impregnar-te d'aquest ambient alhora
nostàlgic i rústic... i a vint minuts de la gran ciutat. Al vell mig de les
fotos, es pot observar el retrat d'una senyora gran, amb un cutis gastat (pel
pas del temps i per la dura vida de pagès), amb un to de pell acolorit
(segurament, per la bona alimentació), però somrient, típic de la pagesa de
poble que córrer el perill d'extingir-se de les nostres vides. No podia ser una
altra: és la Sra. Pepa, nom que han recollit els joves amos del bar en quesitó
per a batejar-lo, doncs, segons m'informen, era l'antiga propietaria de la casa
on s'assenta el bar-botiga. Una persona que van conèixer i amb la qual van
conviure bons estius de relació quasi familiar en èpoques estiuenques. A més de
la petita exposició fotogràfica, podem observar-hi algun plànol topogràfic de
les muntanyes i pobles que conformen els entorns de Rellinars (Vallès
Occidental, Baix Llobregat i Bages, fonamentalment). No és estrany, un dels
plats forts d'aquest establiment és, sens dubte, els esmorzars que s'hi fan per
a excurcionistes, ciclistes i motociclistes (Rellinars és el poble on viu
l'excampió del món de Trial Jordi Tarrés), sobretot els caps de setmana. Pel
què fa a la resta d'àpats, m'informen que només tanquen els dilluns, que de
dijous a diumenge sempre tenen la cuina oberta, i que la resta de dies, si avises
amb antelació per demanar taula, també en serveixen. Els dinars estan més
encaminats a amanides i entrepans, i pels sopars, plat fort de la casa (si no
truques per reservar, tens molts números d'arribar i no trobar lloc), sempre
tens un seguit de plats elaborats, a escollir, on ja s'han creat clàssics (pel
boca-orella) com els peus de porc desossats, les amanides variades, la coca de
recapta (de carbassó o escalivada), així com, gelats de gustos molt variats i
sorprenents, com el de regalèssia, tot, és clar, de collita pròpia i elaboració
casolana. Així mateix, són molt recomenables els embotits, formatges...
Però, el millor de tot, l'ambient que
s'hi respira. Un bar-botiga, on la jove parella, amb l'ajut esporàdic de la
familia, tira endavant un negoci familiar, on el boca-orella l'està fent molt
conegut a Rellinars i contrades.
Camí de retorn a Terrassa, me'n vaig endur un bon sabor de boca (quins peus de porc desossats!), i unes ganes inmenses de tornar-hi, sobretot en una època com aquesta, estiuenca i calorosa, on només a vint minuts de Terrassa pots trobar un oasis de relaxació i bona gastronomia, on el temps s'atura i et permet oblidar que el dilluns següent has de tornar a la feina. I, tot plegat, a vint minuts..."
Marcús
