A principis d'estiu vaig tindre una discussió amb un entès en coses d'ordinadors sobre hegemonia mundial virtual. El meu punt de vista era que, posats a que algú exercira alguna mena de control sobre mi, preferia que fóren els -perdoneu-me l'expressió- "putos amos". El xic, en canvi, estava en contra de qualsevol tipus de control, d'hegemonia. Certament, pot semblar la situació més idíl·lica, la de no estar sotmès a cap tipus de control. Però parleu amb una persona que no té res que amagar, i el control, generalment, no em molesta -tret del dia que vaig anar a Moscou després d'uns atemptats i hi havia controls militars a cada 200 metres-.
La meua conclusió -inamovible, malgrat la conversa- és que, posats a que algú exercisca control sobre mi, sobre la meua informació, preferisc que siga la gent de Google. La seua ideologia neohippie em dóna més garanties que la tradicional extorsió imperialista russa -i mira que tinc carinyo als russos, però en qüestions militaristes, mira, què vols que et diga...-. Em confesse fan de qualsevol producte Google. Per tant, després de tindre alguns problemes amb l'explorer des de finals d'agost i l'estrany funcionament de Firefox en algunes pàgines amb Flash, m'han faltat mans per a instal·lar-me el Chrome. Encara no fa una setmana que l'utilitze, i n'estic la mar de contenta. Només m'ha donat una errada, i la senzillesa -i la bellesa- del seu disseny m'han robat el cor. És un navegador ideal per a mi, que sembla extret d'un manual de "Internet for dummies". Només em sap greu que al costat del Chrome, la meua pantalla extraplana d'ordinador sembla caduca. A veure quan trauen ja les pantalles hologràfiques.
a més, com a lingüista, em fascina!
Certament, Google ha de viure de la publi, però com la majoria de les meues plataformes preferides -entre altres, aquesta casa, en Vilaweb-el-diari-digital-. Aquest "mal necessari", en tot cas, trobe que no és tal. Una publicitat en quantitats moderades -com en Vilaweb-, i a una població audiovisualment madura -com nosaltres, he, he-, més que manipular, el que fa és proporcionar informació, que pot ser inútil, inòcua, excessiva... però també interessant. No ho oblides.
Respecte això que em lligen els correus, ja m'ho faré mirar. No em molesta que em controlen, però pensar que algú em llig els correus m'esmussa tant com si algú es dedicara a escorcollar en el calaix de la meua roba interior...
Per cert, m'he alegrat de vore't per ací :). B7s.
M'ha fet gràcia això del psicòleg, ha ha!!! Buscaré entre els meus correus, a vore quina publicitat em posa en cada cas, segur que acaba sent divertit!!
B7s, (i felicitats pel permi!)
I gràcies-gràcies pel premi!
Petons!