Per una nació catalana independent, republicana i prospera
-->
Si realment a mi també m'agradaria veure aquest debat en un altre lloc en comptes del meu bloc
mba4639 |
dilluns, 12 de novembre de 2007 | 23:17h
però veient que en cap lloc s'està duent a terme un debat profund de com s'hauria de preparar el Referèndum, he decidit exposar des de la meva modesta opinió quina podria ser una metodologia per dur a terme el Referèndum en condicions de guanyar.
Com comprendràs jo només puc esbossar de com s'hauria d'afrontar aquest repte sense entrar en detalls. Els exemples EFR001 i EFR002 els hi he ficat expressament per el mateix motiu que tu dius, per veure (ja se que és poc modest de part meva aspirar això) si algu dels cercles d'intel·lectuals sobiranistes que recentment s'han creat, comencen a plantejar-s'ho.
Ara es comença a parlar molt de la Independència i és realment molt bo que així sigui, però no es pot anar improvisant cada dia, com s'acostuma a fer per desgràcia en els partits, ho dic per experiència pròpia. Potser ara que més que mai, necessitaríem un partit que liderés aquest sentiment sobirà i no n'hi ha cap que ho faci!.
Ara també és cert que hi ha una certa por en els ambients independentistes de posar d'amunt de la taula una serie de debats respecte com s'hauria d'articular la proposta independentista i també com voldríem que fos la nova Catalunya o els Països Catalans independents. Potser es barreja, la por a no sumar sensibilitats (dreta, esquerra, ecologistes, liberals, castellanoparlant, la nova immigració...etc) i també la por a definir-se. Però jo crec que si no ho fem aviat, no podrem convèncer als que no son catalanistes convençuts i estimen la nostra patira sigui del color que sigui. Per a poder escollir entre el model que Espanya ofereix, s'ha de oferir un d'alternatiu i no és tant difícil com hom es pot pensar, perquè Espanya no és un model democràtic molt bo, més aviat es molt dolent si comparem amb Europa. A part dels arguments d'indole econòmica que sembla que ara es el que es vol esgrimir com a clau per convèncer als no independentistes.
Com comprendràs jo només puc esbossar de com s'hauria d'afrontar aquest repte sense entrar en detalls. Els exemples EFR001 i EFR002 els hi he ficat expressament per el mateix motiu que tu dius, per veure (ja se que és poc modest de part meva aspirar això) si algu dels cercles d'intel·lectuals sobiranistes que recentment s'han creat, comencen a plantejar-s'ho.
Ara es comença a parlar molt de la Independència i és realment molt bo que així sigui, però no es pot anar improvisant cada dia, com s'acostuma a fer per desgràcia en els partits, ho dic per experiència pròpia. Potser ara que més que mai, necessitaríem un partit que liderés aquest sentiment sobirà i no n'hi ha cap que ho faci!.
Ara també és cert que hi ha una certa por en els ambients independentistes de posar d'amunt de la taula una serie de debats respecte com s'hauria d'articular la proposta independentista i també com voldríem que fos la nova Catalunya o els Països Catalans independents. Potser es barreja, la por a no sumar sensibilitats (dreta, esquerra, ecologistes, liberals, castellanoparlant, la nova immigració...etc) i també la por a definir-se. Però jo crec que si no ho fem aviat, no podrem convèncer als que no son catalanistes convençuts i estimen la nostra patira sigui del color que sigui. Per a poder escollir entre el model que Espanya ofereix, s'ha de oferir un d'alternatiu i no és tant difícil com hom es pot pensar, perquè Espanya no és un model democràtic molt bo, més aviat es molt dolent si comparem amb Europa. A part dels arguments d'indole econòmica que sembla que ara es el que es vol esgrimir com a clau per convèncer als no independentistes.
moltes gràcies pel comentari