Mai hauria pensat que un post al blog del Jordi Martí arribaria a oïdes del López Tena, i que aquest li contestaria, i que fins i tot, pel que es veu als comentaris, amb una mica de sort hi haurà alguna paella regada amb ví i cafè (em permeto la recomanació de l'anís del mono per aigualir una mica el cafè). Probablement les divergències seguiran, però amb una mica de sort els malentesos s'aclariran i els insults es retiraran, cosa que sempre està bé.
Això té més a veure amb la demografia del país, i a les xarxes socials i comunicatives que encara crea la xarxa d'internet, massa fragmentada. I és que quanta gent llegeix Vilaweb i Racó Català sobre el total de la població que es connecta a la xarxa als territoris de parla catalana? la resposta es que molt poca, i per tant és ben normal que tot això corri d'un lloc a l'altre.
2.- En segon lloc, la ignorància que encara envolta la CGT.
En Jordi té molta raó quan afirma que a la CGT no hi ha gent que cobri per tal de "fer sindicalisme". Les persones (ben poques, que no arriben a la desena) que estan cobrant un sou de la CGT catalana fan totes tasques de suport: consergeria, administratius, portar les bases de dades, etc. Això ens dona molta més facilitat i independència, tot i que també ens resta molta capacitat d'intervenció. Amb tot, crec que tots o almenys la gran majoria dels afiliats tenen clar que preferim això tal com està.
3.- En López Tena no ho està fent bé (amb tots els respectes).
Si un munta un Cercle d'Estudis Sobiranistes amb una intenció política al darrera i fa una gira promocionant l'invent, en la meva opinió si va dir una cosa que va ser entesa d'una determinada manera, o si la va dir perquè tenia un mal dia o se li havia atravessat l'escudella, és molt millor demanar disculpes, o bé solventar el malentés que reaccionar possant a parir el contrincant amb tota la còrrua de tòpics clàssics (fent servir fins i tot expressions com la de Jihad Hispànica, que a mi particularment em va fer molta gràcia :-). El món llibertari per exemple n'està ple de tòpics sobre el món de l'estat i de la judicatura, i que sàpiga no els fem servir gaire en aquest debat. En definitiva, que la cosa es tracta de fer ponts si es pot, o com a mínim de no crear-se enemics.
Però en definitiva no ha arribat la sang al riu. No sé si m'explico. Jordi, si feu la paella ja diràs com ha anat.
1.- En primer lloc, som pocs i ens coneixem tots.
Mai hauria pensat que un post al blog del Jordi Martí arribaria a oïdes del López Tena, i que aquest li contestaria, i que fins i tot, pel que es veu als comentaris, amb una mica de sort hi haurà alguna paella regada amb ví i cafè (em permeto la recomanació de l'anís del mono per aigualir una mica el cafè). Probablement les divergències seguiran, però amb una mica de sort els malentesos s'aclariran i els insults es retiraran, cosa que sempre està bé.
Això té més a veure amb la demografia del país, i a les xarxes socials i comunicatives que encara crea la xarxa d'internet, massa fragmentada. I és que quanta gent llegeix Vilaweb i Racó Català sobre el total de la població que es connecta a la xarxa als territoris de parla catalana? la resposta es que molt poca, i per tant és ben normal que tot això corri d'un lloc a l'altre.
2.- En segon lloc, la ignorància que encara envolta la CGT.
En Jordi té molta raó quan afirma que a la CGT no hi ha gent que cobri per tal de "fer sindicalisme". Les persones (ben poques, que no arriben a la desena) que estan cobrant un sou de la CGT catalana fan totes tasques de suport: consergeria, administratius, portar les bases de dades, etc. Això ens dona molta més facilitat i independència, tot i que també ens resta molta capacitat d'intervenció. Amb tot, crec que tots o almenys la gran majoria dels afiliats tenen clar que preferim això tal com està.
3.- En López Tena no ho està fent bé (amb tots els respectes).
Si un munta un Cercle d'Estudis Sobiranistes amb una intenció política al darrera i fa una gira promocionant l'invent, en la meva opinió si va dir una cosa que va ser entesa d'una determinada manera, o si la va dir perquè tenia un mal dia o se li havia atravessat l'escudella, és molt millor demanar disculpes, o bé solventar el malentés que reaccionar possant a parir el contrincant amb tota la còrrua de tòpics clàssics (fent servir fins i tot expressions com la de Jihad Hispànica, que a mi particularment em va fer molta gràcia :-). El món llibertari per exemple n'està ple de tòpics sobre el món de l'estat i de la judicatura, i que sàpiga no els fem servir gaire en aquest debat. En definitiva, que la cosa es tracta de fer ponts si es pot, o com a mínim de no crear-se enemics.
Però en definitiva no ha arribat la sang al riu. No sé si m'explico. Jordi, si feu la paella ja diràs com ha anat.