Joan-Carles Martí i Casanova |
diumenge, 11 de desembre de 2005 | 08:51h
Amic Enric Gil:
M'adheresc a la defensa més noble de la llengua catalana que fas. Na Joana som qualsevol de nosaltres, tu i jo i aquell qui, amb nosaltres diu nostra. Estem en un mateix vaixell i ens volen furtar el dret a la paraula perquè saben que ens defineix d'una manera especial i concisa.
Ahir a Santa Pola, a un amic meu de Monòver que comprava peix --havent arribat les barques de la Mar Catalana que així apareix als llibres de geografia especialitzats-- parlava amablement amb la pescatera en el català de Santa Pola i de Monòver, tan peculiar i que ens fa tan evident la unitat pregona de la llengua catalana.
Un altre client, el qual esperava el seu torn a la cua, començà a bramar en castellano-cervantino dient-li a l'ama de la parada que li parlés en castellà al client perquè érem a Espanya. La cosa, gairebé kafkiana, es complicà quan una turista de Sabadell (no t'enganye gens) intervingué per donar-li la raó al monoverí, el qual tingué que enviar "a pastar fang" aquell maleducat. Els altres de la cua callaven però eren tres catalanoparlants contra ú. Sap com acabà la cosa? Doncs, aquell dient "hablad com queráis, pero sin imposisiones." La barra de l'ase!
Com veuràs sí que som un mateix poble. Uns valencians que defensen els drets d' una mallorquina i una catalana que defensa el dret d'uns valencians. I tots per una mateixa causa. Aquesta unió es fa cada dia més necessària. Feia anys que no patíem uns atacs tan greus i és que la caverna reviscola i els orsos (com diem per aquí avall per diferenciar-los dels ossos) desperten d'una letargia aparent.
Espere que els teus problemes sentimentals literaris i quimèrics estiguen superats. T'assegure que a alguns, ens tenies força preocupats. I és que el país ens necessita a tots!
Amic Enric Gil:
M'adheresc a la defensa més noble de la llengua catalana que fas. Na Joana som qualsevol de nosaltres, tu i jo i aquell qui, amb nosaltres diu nostra. Estem en un mateix vaixell i ens volen furtar el dret a la paraula perquè saben que ens defineix d'una manera especial i concisa.
Ahir a Santa Pola, a un amic meu de Monòver que comprava peix --havent arribat les barques de la Mar Catalana que així apareix als llibres de geografia especialitzats-- parlava amablement amb la pescatera en el català de Santa Pola i de Monòver, tan peculiar i que ens fa tan evident la unitat pregona de la llengua catalana.
Un altre client, el qual esperava el seu torn a la cua, començà a bramar en castellano-cervantino dient-li a l'ama de la parada que li parlés en castellà al client perquè érem a Espanya. La cosa, gairebé kafkiana, es complicà quan una turista de Sabadell (no t'enganye gens) intervingué per donar-li la raó al monoverí, el qual tingué que enviar "a pastar fang" aquell maleducat. Els altres de la cua callaven però eren tres catalanoparlants contra ú. Sap com acabà la cosa? Doncs, aquell dient "hablad com queráis, pero sin imposisiones." La barra de l'ase!
Com veuràs sí que som un mateix poble. Uns valencians que defensen els drets d' una mallorquina i una catalana que defensa el dret d'uns valencians. I tots per una mateixa causa. Aquesta unió es fa cada dia més necessària. Feia anys que no patíem uns atacs tan greus i és que la caverna reviscola i els orsos (com diem per aquí avall per diferenciar-los dels ossos) desperten d'una letargia aparent.
Espere que els teus problemes sentimentals literaris i quimèrics estiguen superats. T'assegure que a alguns, ens tenies força preocupats. I és que el país ens necessita a tots!
Des d'Elx