4 anys: amb el 14%(16%) i 21 diputats (23) no podem fer res més - Carod dixit i redixit
Andreu |
dimecres, 29 d'agost de 2007 | 00:20h
Però, ai, les bases apreten. De debó. N'estan fartes. El Reagrupament de J.Carretero té molta més força de la que pensaven els geoestrategues de la direcció oficial.I va in crescendo.
Els diversos pots de fum utilitzats no han servit de res. Ni la xarlotada de la calçotada d'en Vendrell, seguint fil per randa les ordres concretes de Puigcercos. Ni la trobada adolescent tarragonina. Ni els consells nacionals han sortit tant rodons com els búlgars desitjaven.
Montilla fa, desfa, no fa res, i els consellers d'ERC a callar, a seguir, o a marxar de vacances llargues, com va fer l'Huguet.
Fins aquesta primavera en Carod, i els seus epigons, sempre repetien el mateix. Amb els nostres 21 diputats no podem fer res mes......intentant , i això que ho estem fent molt bé. Si en tinguessim més......Pidolant confiança (quan en tenien 23) de boquilla, mentre la desconfiança ciutadana en la direccio i les candidatures d'ERC es notava a les eleccions del 1.N. En Portabella, l'1 de maig, va patir un tsunami electoral, perdet el 45% dels vots. Però si en tinguessim més de 21.....ja veurieu. Només som 21. I no podem imposar res, ni al Govern ni al Parlament.....el discurs oficial per a tapar renuncies, callades i satel.litzacions.
(Recordeu tants pactes nacionals que es van gestar en 3 anys, abans de l'expulsió del President Maragall? No han servit per a res. Les universitats desfetes, la ley de dependència-antiestatutària- s'aplica amb els mitjans de la Generalitat en mans republicanes, les infrastructures en construcció estan desfent el pais, l'emprenyamenta es generalitzada, la desconfiança catalanista en els apostados professionals d'ERC es ben palesa, .....)
I ara, coneixedor de la iniciativa -beneïda per la cúpula convergent- d'un nou i sòlid pont en clau marcadament sobiranista elaborat per un sector convergent, tot i tenir 21 diputats, la vanitat , com sempre, el pot un cop més. Vol tenir titulars, i quedar com a pare putatiu......després de 100 renuncies.
Ara amb 21 diputats, sense consultar-los, sense cap reunió de l'executiva d'ERC, al ferroagost, un dia abans que, consensuadament, es filtri la iniciativa convergent, línclit personatge de Cambrils es gasta tots els pots de fum que en Puigcercos li ha deixat tenir. 2014, ho dic jo. I au, ara ja pot tornar a callar una temporada.
En Montilla ja ha tornat, també en Bolaño, també en Mercader, i s'ha acabat la primera pàgina per a Carod i/o per a Puigcercos.
Ara, amb 21 diputats, que potser -d'acord amb la tendència darrera- no arribarien ni a 15 el 2010, ara si, ara si que una persona pot llençar un cant al sol. Amb data.
No diu com, per què, de quina manera, a través de quina acció,......en Carod sempre ha pensat, sempre s'ha escrit ja el seu epitafi èpic en vida, ell, ell, ell, ell, ell, estigué a totes. Ho diu ell.
I la gent, que ja el considera més pallasso que polític sobiranista, enyora les maragallades, farta de les caroxorrades. Almenys aquelles semblaven creïbles, encara que nomes fos 15 dies, i després desapareguessin. Les caroxorrades sonen ja a presa de pel, a intent de salvació personal, a boira per amagar desgràcies mes fumudes per al pais.
Amb 15 diputats, Carod, si arribes, pots disssenyar el futur del pais?
No fotem. No facis ni ens facis fer mes el ridicul. Plega d'una vegada i dona pas a una renovació democràtica d'ERC. N'estem fart de collonades!!
Els diversos pots de fum utilitzats no han servit de res. Ni la xarlotada de la calçotada d'en Vendrell, seguint fil per randa les ordres concretes de Puigcercos. Ni la trobada adolescent tarragonina. Ni els consells nacionals han sortit tant rodons com els búlgars desitjaven.
Montilla fa, desfa, no fa res, i els consellers d'ERC a callar, a seguir, o a marxar de vacances llargues, com va fer l'Huguet.
Fins aquesta primavera en Carod, i els seus epigons, sempre repetien el mateix. Amb els nostres 21 diputats no podem fer res mes......intentant , i això que ho estem fent molt bé. Si en tinguessim més......Pidolant confiança (quan en tenien 23) de boquilla, mentre la desconfiança ciutadana en la direccio i les candidatures d'ERC es notava a les eleccions del 1.N. En Portabella, l'1 de maig, va patir un tsunami electoral, perdet el 45% dels vots. Però si en tinguessim més de 21.....ja veurieu. Només som 21. I no podem imposar res, ni al Govern ni al Parlament.....el discurs oficial per a tapar renuncies, callades i satel.litzacions.
(Recordeu tants pactes nacionals que es van gestar en 3 anys, abans de l'expulsió del President Maragall? No han servit per a res. Les universitats desfetes, la ley de dependència-antiestatutària- s'aplica amb els mitjans de la Generalitat en mans republicanes, les infrastructures en construcció estan desfent el pais, l'emprenyamenta es generalitzada, la desconfiança catalanista en els apostados professionals d'ERC es ben palesa, .....)
I ara, coneixedor de la iniciativa -beneïda per la cúpula convergent- d'un nou i sòlid pont en clau marcadament sobiranista elaborat per un sector convergent, tot i tenir 21 diputats, la vanitat , com sempre, el pot un cop més. Vol tenir titulars, i quedar com a pare putatiu......després de 100 renuncies.
Ara amb 21 diputats, sense consultar-los, sense cap reunió de l'executiva d'ERC, al ferroagost, un dia abans que, consensuadament, es filtri la iniciativa convergent, línclit personatge de Cambrils es gasta tots els pots de fum que en Puigcercos li ha deixat tenir. 2014, ho dic jo. I au, ara ja pot tornar a callar una temporada.
En Montilla ja ha tornat, també en Bolaño, també en Mercader, i s'ha acabat la primera pàgina per a Carod i/o per a Puigcercos.
Ara, amb 21 diputats, que potser -d'acord amb la tendència darrera- no arribarien ni a 15 el 2010, ara si, ara si que una persona pot llençar un cant al sol. Amb data.
No diu com, per què, de quina manera, a través de quina acció,......en Carod sempre ha pensat, sempre s'ha escrit ja el seu epitafi èpic en vida, ell, ell, ell, ell, ell, estigué a totes. Ho diu ell.
I la gent, que ja el considera més pallasso que polític sobiranista, enyora les maragallades, farta de les caroxorrades. Almenys aquelles semblaven creïbles, encara que nomes fos 15 dies, i després desapareguessin. Les caroxorrades sonen ja a presa de pel, a intent de salvació personal, a boira per amagar desgràcies mes fumudes per al pais.
Amb 15 diputats, Carod, si arribes, pots disssenyar el futur del pais?
No fotem. No facis ni ens facis fer mes el ridicul. Plega d'una vegada i dona pas a una renovació democràtica d'ERC. N'estem fart de collonades!!