enricborras |
diumenge, 6 de març de 2005 | 13:20h
Ben cert això que contes, així en Nicolau d'Olwer i companyia, des de Madrid, s'apressaren a presentar-se a Palau per a convèncer a Macià que "ara no toca" (l'Estat Català proclamat per l'Avi el 14 d'abril del 1931, que durà 3 dies). A les darreries del 2004, la mateixa nit de les eleccions "autonòmiques" i malgrat que Carod s'autoproclamà hereu de Pujol, temps li mancà --sota excusa de fer un Govern "catalanista i d'esquerres"-- per fer president de la Generalitat principatina a Maragall, amb qui, després d'un any de Desgovern tristpartit, s'ha instal·lat a casa nostra la política espanyola: des de R. Zapatero al balcó de Palau com si en fos l'amo, fins a l'embolica que fa fort del 3 per cent, tot i passant pel desastre de les seleccions nacionals, el no retorn ni d'un sol del Papers catalans segrestats a Salamanca o la prohibició de l'ús del català al Congreso espanyol. La Història és tossuda: ensopegar altre cop amb la pedra del suposat "esquerranisme" de la més suposada encara "altra" Espanya "plural" duu al resultat que ja coneixíem i que de nou s'ha repetit.
Ben cert això que contes, així en Nicolau d'Olwer i companyia, des de Madrid, s'apressaren a presentar-se a Palau per a convèncer a Macià que "ara no toca" (l'Estat Català proclamat per l'Avi el 14 d'abril del 1931, que durà 3 dies).
A les darreries del 2004, la mateixa nit de les eleccions "autonòmiques" i malgrat que Carod s'autoproclamà hereu de Pujol, temps li mancà --sota excusa de fer un Govern "catalanista i d'esquerres"-- per fer president de la Generalitat principatina a Maragall, amb qui, després d'un any de Desgovern tristpartit, s'ha instal·lat a casa nostra la política espanyola: des de R. Zapatero al balcó de Palau com si en fos l'amo, fins a l'embolica que fa fort del 3 per cent, tot i passant pel desastre de les seleccions nacionals, el no retorn ni d'un sol del Papers catalans segrestats a Salamanca o la prohibició de l'ús del català al Congreso espanyol.
La Història és tossuda: ensopegar altre cop amb la pedra del suposat "esquerranisme" de la més suposada encara "altra" Espanya "plural" duu al resultat que ja coneixíem i que de nou s'ha repetit.