cucarella |
dissabte, 26 de novembre de 2005 | 11:03h
Trobe que hauries d'haver llegit més a espaiet els nostres comentaris i no respondre des de l'obsediment neoblaver. No parlàvem de la "patuesització" del "valencià" del carrer, sinó de quin estàndard està propiciant l'AVL, i en què es convertirà si, atenent a la petició de Colomina, se "l'acosta més al parlar del carrer". Sobretot tenint en compte que el carrer parla ben bé castellà o un "valencià" acastellanat.
Sobre la unitat de la llengua. Quan tenia 14 anys (1973) vaig fer la verema en un poble a prop de Carcassona. A ma casa mon pare era obrer i ma mare havia estat molts anys en amo, ningú no tenia "consciència lingüística", però sabíem des d'on fins a on parlàvem la mateixa llengua. Així que quan el trem de veremadors va arribar a Portbou per passar frontera que deien, jo em vaig acostar al bar de l'estació i a la dona que l'atenia li vaig dir, primer de tot: Bon dia!. Fins i tot els veremadors diferenciaven bé el que parlaven als pobles al voltant de Perpinyà i el que parlaven a Besiers i Carcassona.
Llegeix-te, com ara, el capítol XVIII de la Crònica de Ramon Muntaner, on diu que Roger de Lòria i Corral Llança aprengueren el seu "catalanesc" a Catalunya i al regne de València.
Trobe que hauries d'haver llegit més a espaiet els nostres comentaris i no respondre des de l'obsediment neoblaver. No parlàvem de la "patuesització" del "valencià" del carrer, sinó de quin estàndard està propiciant l'AVL, i en què es convertirà si, atenent a la petició de Colomina, se "l'acosta més al parlar del carrer". Sobretot tenint en compte que el carrer parla ben bé castellà o un "valencià" acastellanat.
Sobre la unitat de la llengua. Quan tenia 14 anys (1973) vaig fer la verema en un poble a prop de Carcassona. A ma casa mon pare era obrer i ma mare havia estat molts anys en amo, ningú no tenia "consciència lingüística", però sabíem des d'on fins a on parlàvem la mateixa llengua. Així que quan el trem de veremadors va arribar a Portbou per passar frontera que deien, jo em vaig acostar al bar de l'estació i a la dona que l'atenia li vaig dir, primer de tot: Bon dia!. Fins i tot els veremadors diferenciaven bé el que parlaven als pobles al voltant de Perpinyà i el que parlaven a Besiers i Carcassona.
Llegeix-te, com ara, el capítol XVIII de la Crònica de Ramon Muntaner, on diu que Roger de Lòria i Corral Llança aprengueren el seu "catalanesc" a Catalunya i al regne de València.