cucarella |
divendres, 18 de novembre de 2005 | 09:04h
llevat, potser, que insisteixes a fer de les manies valencianes un problema d'abast nacional (de Països Catalans, no de la "nació valenciana"). Insistiré jo també a dir que igulament poden demanar la particularització general, o el guió i la particularització, els tortosins, els mallorquins, els fragatins i fins i tot els gitanos de Perpinyà, que no parlen català sinó "gitano". Les manies no les cures els metges.
Ja som prou grandets, em sembla, com per anar amb collonades i manies, i prenent arguments dels enemics espanyols amb la ridícula idea de convèncer-los d'una cosa, el nom i l'ús d'una llengua, en la que no creuen ni volen creure. Aquesta estratègia només ha comportat la divisió entre "nosaltres", no entre els "altres", espanyols fins "a las cachas", a qui els importa un rave si la llengua es diu valencià, català o xapurreau. La baula de la cadena sempre es trenca pel ferro més dèbil, el que decideix pactar amb l'enemic o avindre's amb les seues tesis: "valencià", "nació valenciana"... Parlem clar, doncs, diguem als ignorants que la terra és redona i s'ha acabat de fer el ninot i esgolar merda pels dos camals cada vegada que el peperio, amb el suport del psoe-sorpresa, brofega contra la unitat del català (del català!). Perquè si és una llengua, que tinga un sol nom. Tants noms, tantes llengües. Si prediques la particularitat fragmentada, tindràs particularitat fragmentada. O què collons tenim a Europa, o la pàgina web de Correos, el Corte Inglés, els "ministerios" i etcètera i etècetera: una diferenciació clara i contundent: català i valencià versions diferents i diferenciades, per molta declaració de l'AVL que espampoleu. Aquest mèrit és vostre, dels qui heu predicat les mordasses, els silencis "intel·ligents" o l'acostament al discurs diferenciador de l'espanyolisme.
No vull censures, autocensures ni mordasses. Català i Països Catalans. I si a la tia Maria o a l'espanyol del PP li puja la tensió quan ho sent a dir, ja s'apanyarà. Jo escric en català i a qui li pegue tort, ja sap: no cal que compre ni òbriga els meus llibres. I jo no intente convèncer ningú. Simplement veig les coses des d'un convenciment, que no és millor ni pitjor que els altres convenciments, fins i tot i el teu, però és el meu convenciment, la meua idea, i el gos vell no s'ensenya gràcies noves. Així que, tu, i els qui pensen com tu, ja us apanyareu... No sóc del vostre món ni vosaltres del meu.
llevat, potser, que insisteixes a fer de les manies valencianes un problema d'abast nacional (de Països Catalans, no de la "nació valenciana"). Insistiré jo també a dir que igulament poden demanar la particularització general, o el guió i la particularització, els tortosins, els mallorquins, els fragatins i fins i tot els gitanos de Perpinyà, que no parlen català sinó "gitano". Les manies no les cures els metges.
Ja som prou grandets, em sembla, com per anar amb collonades i manies, i prenent arguments dels enemics espanyols amb la ridícula idea de convèncer-los d'una cosa, el nom i l'ús d'una llengua, en la que no creuen ni volen creure. Aquesta estratègia només ha comportat la divisió entre "nosaltres", no entre els "altres", espanyols fins "a las cachas", a qui els importa un rave si la llengua es diu valencià, català o xapurreau. La baula de la cadena sempre es trenca pel ferro més dèbil, el que decideix pactar amb l'enemic o avindre's amb les seues tesis: "valencià", "nació valenciana"... Parlem clar, doncs, diguem als ignorants que la terra és redona i s'ha acabat de fer el ninot i esgolar merda pels dos camals cada vegada que el peperio, amb el suport del psoe-sorpresa, brofega contra la unitat del català (del català!). Perquè si és una llengua, que tinga un sol nom. Tants noms, tantes llengües. Si prediques la particularitat fragmentada, tindràs particularitat fragmentada. O què collons tenim a Europa, o la pàgina web de Correos, el Corte Inglés, els "ministerios" i etcètera i etècetera: una diferenciació clara i contundent: català i valencià versions diferents i diferenciades, per molta declaració de l'AVL que espampoleu. Aquest mèrit és vostre, dels qui heu predicat les mordasses, els silencis "intel·ligents" o l'acostament al discurs diferenciador de l'espanyolisme.
No vull censures, autocensures ni mordasses. Català i Països Catalans. I si a la tia Maria o a l'espanyol del PP li puja la tensió quan ho sent a dir, ja s'apanyarà. Jo escric en català i a qui li pegue tort, ja sap: no cal que compre ni òbriga els meus llibres. I jo no intente convèncer ningú. Simplement veig les coses des d'un convenciment, que no és millor ni pitjor que els altres convenciments, fins i tot i el teu, però és el meu convenciment, la meua idea, i el gos vell no s'ensenya gràcies noves. Així que, tu, i els qui pensen com tu, ja us apanyareu... No sóc del vostre món ni vosaltres del meu.