Caram, quanta informació, llàstima que a més d'empollar-te malament el Costumari -et recomano el Calendari del Pagès de El Punt, de lectura més fàcil- t'hagis empatxat de la historia de l'independentisme català explicada als "boixos nois" per un militant d'Unitat Catalana -o ves a saber, perquè coses pitjors hi han-. Es ben bé que el nucli espiritual de la classe botiguera catalana, a més de reaccionaris i fatxes, esteu ben tronats.
I com que ets així de totxo -n'he posat uns quans i t'hi assembles- i torrepipes: En Companys mai va militar a la Cnt, en va ser advocat laboralista -crec que fins i tot, parent llunyà del Noi del Sucre- però als anys 30 la va perseguir (el 34 en concret). La Cnt del Sindicato vertical? tu al·lucines (precisament la Cnt es distingia per no participar al Sindicato Vertical, mitjançant el qual es van generar les Comissions obreres, per la política sindical del Pce-Psuc). La Cnt de Martin Villa? Deixa de llegir el Costumari home!... L'empordanès Miravitlles va ser del Boc i no del Poum. Era el representat de l'Erc del president màrtir al Comitè de Milícies... En Trotski estava enfrontat amb el Poum... El cop d'estat militar feixista va ser respós per una revolució obrera que Erc però molt més el Psuc (els botiguers catalanets de l'estalinisme) es van encarregar d'enfonsar -mira precisament fan això de Zona Roja al 33, mira-t'ho nen, molt bo encara que els assessori en Solé i Sabaté- Per cert, et recomano llegir-te la ponència sobre la llengua que el Poum va fer al 36. I no posis això de la Revolucion Pendiente, que els separatistes que hi militaren -Rovira, per exemple- s'ofendrien -a més a les zones que aquesta gent hi tenia més força, Girona i Lleida, poca cosa més que el català entenien. Ah pots pensar el que vulguis sobre els suposats autoenganys: Hi tens pràctica, llàstima que intentis barrejar-ho amb això del Carmel perquè et va fer mandra agafar-te el 87 o el 28 i pujar-hi. I menteix que alguna cosa queda, que deia Goebbels.
Més: Tens un mapa? Mira on és Florència. Maquiavel era d'allà. De res. Ja veig que tens un trauma amb l'esquerra independentista. No m'estranya -i bo és que el tinguis, per l'esquerra independentista- Això teu és greu. Per cert, a part d'emmerdar, què fas tu per la Independència, a banda de treure les teves fòbies racistes i de puresa espiritual, avantguarda patriòtica dels descendents de Jaume I (no en dubto que n'ets o més pur encara).
Però t'has equivocat. No n'enganxes ni una. Es el problema de tenir l'encefalograma pla. Sembla mentida que veien tant clar que és la Caixa l'ha pifis tant. Pots demanar ajuda a aquesta creme de la creme que et relaciones. Si home, aquesta intel·lectualitat universitària de la que ets tan amic, si es que no n'ets un -és un problema la degradació educativa del país-.
Per cert, t'ho explico: els Països Catalans no son una exposició en una trista vitrina de les obres cabdals de Torres i Bages -resumides en quatre frases fetes- i de les glòries medievals explicades a un gracienc melic de la pàtria catalana. No. Son una realitat. I viva. Creu-t'ho, home, creu-t'ho. I surt. I descobreix-los. Et sorprendràs.
Ah, això de socialista revolucionari i independentista de la classe obrera del seu país, es una de les formes en que es defineix aquesta organització armada estrangera, que, hores d'ara, i amb forces peròs per part meva, ha fet un milió de vegades més per la independència del seu poble que ultres com tu arribareu a fer mai per la del teu -bé, pel meu tant li fa, no t'incloc dintre del meu poble, potser els de l'edifici del carrer Còrsega, tant patriotes com son i tant que han fet per la independència de la seva butxaca, et donaran feina en el seu, de poble.
(pd: saps que és fer un mos?, ai la vitrina, no hi cap tot i clar, les coses es veuen en miniatura)