Interessant el debat que planteges. Tot i així no estic d'acord amb el que dius que ara cal tornar-nos a presentar simplement perquè ja ho vam fer una vegada. No crec que haguem de presentar-nos a les eleccions sense una feina prèvia ni uns objectius clars. La candidatura a les europees de 2004 va ser, sens dubte, controvertida, ja que molts sectors de l'esquerra independentista creien que ens estàvem precipitant.
L'experiència de les europees de 2004 té dues lectures. La primera, si vols, la podem basar en els resultats, que sens dubte van ser un desastre. Vam creure que, precisament per a ser unes eleccions més ideològiques, molta gent canviaria el sentit del seu vot i podríem fer un bon paper. Ens vam equivocar i va resultar que la gent va passar completament d'anar a votar. L'abstenció va ratllar el 70%.
Una altra lectura és què preteníem amb aquelles eleccions. Quan es va plantegar la candidatura (gener de 2004, crec), no hi havia cap persectiva que s'obrís un debat entorn la Constitució Europea (Zapatero ni tan sols era president espanyol, i la postura del PP era d'aprovar via Corts aquell tractat). Nosaltres consideravem que era importantíssim obrir aquell debat i situar-nos clarament en el no. I ho creiem sobretot perquè veiem que en els sectors independentistes més parlamentaristes hi havien dubtes, molts dubtes. La campanya, com a missatge ideològic, va ser un èxit. El "NO a la Constitució Europea" va omplir els carrers del país per primer cop. Era un lema que proposava la CUP i que posteriorment es popularitzaria davant el referèndum. Vam aconseguir, en certa manera, marcar una fita i fer bascular el debat cap a aquest tema. Recordo perfectament com ERC va anar movent cap a aquest lema el seu discurs de campanya, i les dificultats en què es va començar a sentir la direcció d'IC davant la pressió de certs sectors de les bases. Per tant, teníem un objectiu clar.
D'altra banda, a nivell intern, allò va suposar una certa expansió organitzativa. Precisament, a Berga es va començar a constituir la CUP a partir del comitè de suport a la candidatura europea. I també és impagable l'experiència en matèria electoral que alguns vam adquirir.
Ara bé, valia la pena? Jo crec que sí, tot i que no diré que en el fons fos un èxit, sinó que els resultats, per a mi, són contradictoris. Tot i així també entenc aquella gent que raona que no va valer la pena. Però el que més m'interessa era que tot allò es va plantejar per un objectiu concret.
Anant ja al futur, crec que ens hem de preguntar si aquest objectiu concret hi serà el 2009. Jo sí que crec que hi ha objectius concrets, però també crec que en matèria d'eleccions europees cal canviar el xip. Al meu entendre, hauríem d'anar cap a una candidatura conjunta a nivell estatal de totes les nacions sense estat, amb un programa basat en l'autodeterminació, en una Europa dels treballadors i en una política exterior al costat dels pobles oprimits. Crec que hem de defugir el plantejar les europees com un pols a nivell de política interna, sinó amb objectius concrets en l'àmbit comunitari. I si d'aquí en sorgeix una coordinació a nivell europeu de moviment d'alliberament nacional i social, millor que millor.
Per tant, al meu entendre, cal plantejar les europees de 2009 des d'aquesta òptica. Som capaços d'articular una candidatura d'aquest tipus des de la CUP? Si ho som, i les organitzacions d'altres nacions també s'hi avenen, crec que endavant. Si no, no tinc clar que sigui profitós pel conjunt del moviment fer aquest esforç electoral. I quan dic que no ho tinc clar no ho faig com a eufemisme per a dir que no, sinó que realment no sabria ara mateix què respondre.
Interessant el debat que planteges. Tot i així no estic d'acord amb el que dius que ara cal tornar-nos a presentar simplement perquè ja ho vam fer una vegada. No crec que haguem de presentar-nos a les eleccions sense una feina prèvia ni uns objectius clars. La candidatura a les europees de 2004 va ser, sens dubte, controvertida, ja que molts sectors de l'esquerra independentista creien que ens estàvem precipitant.
L'experiència de les europees de 2004 té dues lectures. La primera, si vols, la podem basar en els resultats, que sens dubte van ser un desastre. Vam creure que, precisament per a ser unes eleccions més ideològiques, molta gent canviaria el sentit del seu vot i podríem fer un bon paper. Ens vam equivocar i va resultar que la gent va passar completament d'anar a votar. L'abstenció va ratllar el 70%.
Una altra lectura és què preteníem amb aquelles eleccions. Quan es va plantegar la candidatura (gener de 2004, crec), no hi havia cap persectiva que s'obrís un debat entorn la Constitució Europea (Zapatero ni tan sols era president espanyol, i la postura del PP era d'aprovar via Corts aquell tractat). Nosaltres consideravem que era importantíssim obrir aquell debat i situar-nos clarament en el no. I ho creiem sobretot perquè veiem que en els sectors independentistes més parlamentaristes hi havien dubtes, molts dubtes. La campanya, com a missatge ideològic, va ser un èxit. El "NO a la Constitució Europea" va omplir els carrers del país per primer cop. Era un lema que proposava la CUP i que posteriorment es popularitzaria davant el referèndum. Vam aconseguir, en certa manera, marcar una fita i fer bascular el debat cap a aquest tema. Recordo perfectament com ERC va anar movent cap a aquest lema el seu discurs de campanya, i les dificultats en què es va començar a sentir la direcció d'IC davant la pressió de certs sectors de les bases. Per tant, teníem un objectiu clar.
D'altra banda, a nivell intern, allò va suposar una certa expansió organitzativa. Precisament, a Berga es va començar a constituir la CUP a partir del comitè de suport a la candidatura europea. I també és impagable l'experiència en matèria electoral que alguns vam adquirir.
Ara bé, valia la pena? Jo crec que sí, tot i que no diré que en el fons fos un èxit, sinó que els resultats, per a mi, són contradictoris. Tot i així també entenc aquella gent que raona que no va valer la pena. Però el que més m'interessa era que tot allò es va plantejar per un objectiu concret.
Anant ja al futur, crec que ens hem de preguntar si aquest objectiu concret hi serà el 2009. Jo sí que crec que hi ha objectius concrets, però també crec que en matèria d'eleccions europees cal canviar el xip. Al meu entendre, hauríem d'anar cap a una candidatura conjunta a nivell estatal de totes les nacions sense estat, amb un programa basat en l'autodeterminació, en una Europa dels treballadors i en una política exterior al costat dels pobles oprimits. Crec que hem de defugir el plantejar les europees com un pols a nivell de política interna, sinó amb objectius concrets en l'àmbit comunitari. I si d'aquí en sorgeix una coordinació a nivell europeu de moviment d'alliberament nacional i social, millor que millor.
Per tant, al meu entendre, cal plantejar les europees de 2009 des d'aquesta òptica. Som capaços d'articular una candidatura d'aquest tipus des de la CUP? Si ho som, i les organitzacions d'altres nacions també s'hi avenen, crec que endavant. Si no, no tinc clar que sigui profitós pel conjunt del moviment fer aquest esforç electoral. I quan dic que no ho tinc clar no ho faig com a eufemisme per a dir que no, sinó que realment no sabria ara mateix què respondre.