l´encobert |
dimecres, 30 de maig de 2007 | 19:22h
Arran del boom econòmic de la segona meitat dels 80, motivat per l´ingrés del Regne de Espanya en l´Unió Europea, és produeix una migració des de l´Estat espanyol al PV .
Fins aleshores els immigrants històrics votaven a l'esquerra, encara que foren castellanoparlants (havien arribat entre els anys 1959 y 1974 i provenien de les àrees rurals més pobres).
Als 90 la cosa canvia: els nous immigrants espanyols no són tan pobres. Conec el cas de Castelló: són de classe mitjana i s'incorporen a l'indústria del taulell com a tècnics, no pas com a obrers. No volen saber res del valencià: volen viure com si estigueren a Guadalajara, per exemple. I ho aconsegueixen votant al PP.
A les eleccions autonòmiques el PSPV s'ha estancat en el número de votants que tenia als anys 80, però com que el cens electoral ha crescut, no pot guanyar. Per que els nous votants voten al partit que els garanteix la espanyolització, les rebaixes fiscals, el consumisme més banal y que impulsa amb els PAIS la construcció de les seues segones residències.
Ara bé, me hi he trobat que aquests mateixos votants confessen que en les seus províncies d´origen solien votar PSOE, cosa que han fet en algunes generals , però que no els agrada el PSPV perquè defensa massa al valencià ( o fins i tot diuen obertament que és "catalanista") . Símptoma: a la campanya electoral Camps no utilitza el gens valencià gens, i als debats televisats gens ni mica. Sap que perdria els vots que va guanyar Zaplana.
A més amb el boom de la construcció hi ha una nova classe mitjana: subcontratistessubcontratistes que lloguen romanesos a les constructores, obrers especialitzats en diverses àrees relacionades amb la construcció que perdrien els seus 3.000,00 euros mensuals ( entre blancs i negres) si un govern preocupat pel medi ambient o el desenvolupament sostenible fes petar la bombolla immobiliària de la que tots estan xuplant. Bombolla de la que xupla també l´indústria taulellera, evidentment.
I per arrodonir-ho, tenim l´element rural. La baixa rendibilitat de l´agricultura és un motiu pel que las pobles és vota a favor dels PP o de qualsevol partit que propose PAIS de golf i segona residència. A les ciutats,. també, ja que hi viuen molts petits propietaris rurals que han emigrat a les urbs i treballen a l´indústria o els serveis, i que ja tenen ganes de vendre per uns bons diners unes finques rústiques que no donen altar cosa que despeses i maldecaps.
Com deia Gramsci: pessimisme de la intel·ligència , optimisme de la voluntat.
Arran del boom econòmic de la segona meitat dels 80, motivat per l´ingrés del Regne de Espanya en l´Unió Europea, és produeix una migració des de l´Estat espanyol al PV .
Fins aleshores els immigrants històrics votaven a l'esquerra, encara que foren castellanoparlants (havien arribat entre els anys 1959 y 1974 i provenien de les àrees rurals més pobres).
Als 90 la cosa canvia: els nous immigrants espanyols no són tan pobres. Conec el cas de Castelló: són de classe mitjana i s'incorporen a l'indústria del taulell com a tècnics, no pas com a obrers. No volen saber res del valencià: volen viure com si estigueren a Guadalajara, per exemple. I ho aconsegueixen votant al PP.
A les eleccions autonòmiques el PSPV s'ha estancat en el número de votants que tenia als anys 80, però com que el cens electoral ha crescut, no pot guanyar. Per que els nous votants voten al partit que els garanteix la espanyolització, les rebaixes fiscals, el consumisme més banal y que impulsa amb els PAIS la construcció de les seues segones residències.
Ara bé, me hi he trobat que aquests mateixos votants confessen que en les seus províncies d´origen solien votar PSOE, cosa que han fet en algunes generals , però que no els agrada el PSPV perquè defensa massa al valencià ( o fins i tot diuen obertament que és "catalanista") . Símptoma: a la campanya electoral Camps no utilitza el gens valencià gens, i als debats televisats gens ni mica. Sap que perdria els vots que va guanyar Zaplana.
A més amb el boom de la construcció hi ha una nova classe mitjana: subcontratistessubcontratistes que lloguen romanesos a les constructores, obrers especialitzats en diverses àrees relacionades amb la construcció que perdrien els seus 3.000,00 euros mensuals ( entre blancs i negres) si un govern preocupat pel medi ambient o el desenvolupament sostenible fes petar la bombolla immobiliària de la que tots estan xuplant. Bombolla de la que xupla també l´indústria taulellera, evidentment.
I per arrodonir-ho, tenim l´element rural. La baixa rendibilitat de l´agricultura és un motiu pel que las pobles és vota a favor dels PP o de qualsevol partit que propose PAIS de golf i segona residència. A les ciutats,. també, ja que hi viuen molts petits propietaris rurals que han emigrat a les urbs i treballen a l´indústria o els serveis, i que ja tenen ganes de vendre per uns bons diners unes finques rústiques que no donen altar cosa que despeses i maldecaps.
Com deia Gramsci: pessimisme de la intel·ligència , optimisme de la voluntat.