Herois són els
que s'han quedat. Jo, com l'apostata, fa temps que jugue a l'exili, però avui
més que mai em sento culpable i avergonyida de viure en la comoditat del
principat. Tot i això, intente mirar la part positiva: la crisi econòmica està
al caure, la construcció, pilar de càrrega del país, no tardarà en petar, i és
millor que encara hi siguen els que ens han portat a aquesta situació, així el
canvi serà real i no un canvi per mínims que ens hagués impossibilitat fer res
de res. Apostata tenim 4 anys més preciosos, és veritat que el territori està
hipotecat i que l'escletxa es pot obrir molt més, però pense que és millor
que s'esgotin definitivament. Tornarem a alçar-nos, com diu un bon amic.
Herois són els
que s'han quedat. Jo, com l'apostata, fa temps que jugue a l'exili, però avui
més que mai em sento culpable i avergonyida de viure en la comoditat del
principat. Tot i això, intente mirar la part positiva: la crisi econòmica està
al caure, la construcció, pilar de càrrega del país, no tardarà en petar, i és
millor que encara hi siguen els que ens han portat a aquesta situació, així el
canvi serà real i no un canvi per mínims que ens hagués impossibilitat fer res
de res. Apostata tenim 4 anys més preciosos, és veritat que el territori està
hipotecat i que l'escletxa es pot obrir molt més, però pense que és millor
que s'esgotin definitivament. Tornarem a alçar-nos, com diu un bon amic.