Si constato que el president de l'Associació de Veïns del Carmel s'expressa en espanyol malgrat fer cinquantra-tres anys que diu que hi viu, no és perquè em sorprengui, no ho he dit pas que em sorprengui, sinó perquè tot seguit també constato que el dit senyor passa dels veïns afectats igual que passa de la llengua del país on viu: té la típica actitud superba del colonitzador espanyol. Oi més encara resultarà que el que ha passat (per cert, fa uns trenta-cinc anys que conec i trepitjo el Carmel, no tres) és culpa dels "catalans", no dels governants sotmesos a Espanya i dels seus adlàters que els voten. Una apreciable colla dels nou-vinguts d'aleshores s'enriquiren a costa dels seus propis compatriotes fent de contractistes d'obra barata i lloguer (o venda) car --era l'època (ho és encara?) que amb dinerons podies comprar permisos, inspectors i el que fes falta--, vés per on. Afegeixo que de jovenet hi he tingut coneguts i hi he fet amics que ho han estat molts anys, d'origen murcià, andalús, extremeny que al poc temps de ser al Carmel ja parlaven català. És clar que encara el dictador era viu i no es podia fer, de cap manera, campanyes per a promoure dentadures postisses... l'únic que podíem fer --i ho fèiem!-- era parlar tothora i amb tothom, amb naturalitat i sense fàstics, la nostra llengua.
Si constato que el president de l'Associació de Veïns del Carmel s'expressa en espanyol malgrat fer cinquantra-tres anys que diu que hi viu, no és perquè em sorprengui, no ho he dit pas que em sorprengui, sinó perquè tot seguit també constato que el dit senyor passa dels veïns afectats igual que passa de la llengua del país on viu: té la típica actitud superba del colonitzador espanyol. Oi més encara resultarà que el que ha passat (per cert, fa uns trenta-cinc anys que conec i trepitjo el Carmel, no tres) és culpa dels "catalans", no dels governants sotmesos a Espanya i dels seus adlàters que els voten.
Una apreciable colla dels nou-vinguts d'aleshores s'enriquiren a costa dels seus propis compatriotes fent de contractistes d'obra barata i lloguer (o venda) car --era l'època (ho és encara?) que amb dinerons podies comprar permisos, inspectors i el que fes falta--, vés per on.
Afegeixo que de jovenet hi he tingut coneguts i hi he fet amics que ho han estat molts anys, d'origen murcià, andalús, extremeny que al poc temps de ser al Carmel ja parlaven català. És clar que encara el dictador era viu i no es podia fer, de cap manera, campanyes per a promoure dentadures postisses... l'únic que podíem fer --i ho fèiem!-- era parlar tothora i amb tothom, amb naturalitat i sense fàstics, la nostra llengua.
Un gracienc