M’afegeixo a això dels “memes” via comentari
perquè encara no tinc blog ;-P
Com que estic llegint dos llibres a l’hora, us
toca doble ració!
“Tot pelant la ceba” Günter Grass
“L’ivan!”, vaig cridar cap al grup de la vora
del camí, però no vaig esperar a reconèixer un per un els soldats que seien un ran
de l’altre al cuirassat enemic i d’aquesta manera topar-me per primer cop cara
a cara amb un soldat soviètic viu. Al contrari, abans que sonés cap tret vaig
esmunyir-me cap a la dreta, em vaig llançar de cap a dins del viver de pins
rojals que vorejava el camí, vaig desaparèixer, però no estava fora de perill.
“Viatges per l’Scriptorium” Paul Auster
En aquest punt , en Gaf es converteix en la
figura clau de l’operació. Sense saber-ho, és la persona que farà esclatar la
guerra. ¿Com? Escrivint la seva història en aquella cel·la de mala mort a
Ultima. Al principi en De Vega l’estova, no para d’apallissar-lo durant una
setmana, però només és per posar-li la por al cos i convence’l que l’executaran.
I quan un home pensa que està a punt de morir, posarà tot el que sap sobre paper
tan bon punt l’hi deixin escriure. Així, en Graf fa el que volen que faci.
Explica la seva missió per localitzar en Land, i quan arriba a la matança que
va descobrir a les salines, no es deixa res i descriu aquella situació abominable
fins als detalls més morbosos. Aquest és el punt crucial: una versió explicada
amb pèls i senyals per un testimoni directe del que va passar, i amb tota la
culpa que recaigui sobre els djinn. Quan en Graf acabat el seu relat, en De
Vega es queda el manuscrit i el deixa sortir de la presó. En Graf se sorprèn. S’esperava
que l’afusellessin, i en canvi li paguen una bona quantitat per la feina i li
donen un bitllet perquè torni a la capital en carruatge de primera.
Ei!
M’afegeixo a això dels “memes” via comentari
perquè encara no tinc blog ;-P
Com que estic llegint dos llibres a l’hora, us
toca doble ració!
“Tot pelant la ceba” Günter Grass
“L’ivan!”, vaig cridar cap al grup de la vora
del camí, però no vaig esperar a reconèixer un per un els soldats que seien un ran
de l’altre al cuirassat enemic i d’aquesta manera topar-me per primer cop cara
a cara amb un soldat soviètic viu. Al contrari, abans que sonés cap tret vaig
esmunyir-me cap a la dreta, em vaig llançar de cap a dins del viver de pins
rojals que vorejava el camí, vaig desaparèixer, però no estava fora de perill.
“Viatges per l’Scriptorium” Paul Auster
En aquest punt , en Gaf es converteix en la
figura clau de l’operació. Sense saber-ho, és la persona que farà esclatar la
guerra. ¿Com? Escrivint la seva història en aquella cel·la de mala mort a
Ultima. Al principi en De Vega l’estova, no para d’apallissar-lo durant una
setmana, però només és per posar-li la por al cos i convence’l que l’executaran.
I quan un home pensa que està a punt de morir, posarà tot el que sap sobre paper
tan bon punt l’hi deixin escriure. Així, en Graf fa el que volen que faci.
Explica la seva missió per localitzar en Land, i quan arriba a la matança que
va descobrir a les salines, no es deixa res i descriu aquella situació abominable
fins als detalls més morbosos. Aquest és el punt crucial: una versió explicada
amb pèls i senyals per un testimoni directe del que va passar, i amb tota la
culpa que recaigui sobre els djinn. Quan en Graf acabat el seu relat, en De
Vega es queda el manuscrit i el deixa sortir de la presó. En Graf se sorprèn. S’esperava
que l’afusellessin, i en canvi li paguen una bona quantitat per la feina i li
donen un bitllet perquè torni a la capital en carruatge de primera.