cucarella |
dimarts, 18 d'octubre de 2005 | 11:01h
Ja hem vist com s'han posat els espanyols per un fes-te enllà que és l'estatut (el del Principat, el valencià només arriba a "es" i li falta molt per aconseguir la part del "tatut"). Només els ha faltat agenollar-se davant la làpida del Caudillo i pregar per la seua ressurecció. ¿Per què hem d'avenir-nos a jugar segons les seues regles? Unes regles que sempre els donen l'avantatge a ells. I si per ventura entrelluquen que podem guanyar nosaltres, ni que siga una mala micoteta, ja veus com s'enfilen per les parets de la pàtria indissoluble.
Canviem de discurs, doncs. Si per un estatutet s'han posar a bramar com un ramat de jónecs, que bramen almenys perquè els hem fet l'envit fort: diem que sí, que volem la dissolució d'Espanya: volem la independència, volem Països Catalans. I que continuen bramat fins que se'ls esgarre la campaneta.
Ja hem vist com s'han posat els espanyols per un fes-te enllà que és l'estatut (el del Principat, el valencià només arriba a "es" i li falta molt per aconseguir la part del "tatut"). Només els ha faltat agenollar-se davant la làpida del Caudillo i pregar per la seua ressurecció. ¿Per què hem d'avenir-nos a jugar segons les seues regles? Unes regles que sempre els donen l'avantatge a ells. I si per ventura entrelluquen que podem guanyar nosaltres, ni que siga una mala micoteta, ja veus com s'enfilen per les parets de la pàtria indissoluble.
Canviem de discurs, doncs. Si per un estatutet s'han posar a bramar com un ramat de jónecs, que bramen almenys perquè els hem fet l'envit fort: diem que sí, que volem la dissolució d'Espanya: volem la independència, volem Països Catalans. I que continuen bramat fins que se'ls esgarre la campaneta.