Jordi Boix |
diumenge, 25 de març de 2007 | 20:09h
La pel.lícula la vaig veure ja fa temps i llavors no hem va desagradar. Després vaig llegir l'obra i aquesta és molt superior. En això crec que tots hi estariem d'acord. Però abans de fotre les culpes a un o a l'altre ens hauriem de preguntar qué és el cine. En principi el Seté Art. Tanmateix també és una indústria. Pot ser que la censura no aceptés un tractament inicial i s'hauria de baixar el tó en el guió, que hi hagin actors no triats i imposats, que a les entrevistes es diguin meravelles de les quals un es penedirà després d'un cert temps. Depén de com envelleixi (el film no ha envellit bé, la novel.la si), cla ficar-la també en el seu temps... jo la recordo com una pel.lícula una mica a rebuf del "Perros Callejeros"; és el que es portava aquella temporada.
Si m'he de definir dirè que la pel.lícula ha envellit malament. Dels actors no diria res més que funcionals, alguns actuen doblats en un idioma que no és el seu i reciten. I la relació amb el llibre no és molt estreta. No la classifiquem com a obra d'art, sinò com a entreteniment passable (és una funció del cine, la més antiga) i com a títol de referència al policial post-franquista. Aranda treballa millor dintre del gènere i l'època al Lute i a Amants. Pot ser que aquesta sigui la clau. Els arguments s'agafaven de la realitat (la censura no podia actuar gaire per la inexistència de significats ocults encara que pot segrestar durant un temps un film com El Crimen de Cuenca), els actors eren star-system local, triats pel realitzador, i això dona confiança al productor,...
La pel.lícula la vaig veure ja fa temps i llavors no hem va desagradar. Després vaig llegir l'obra i aquesta és molt superior. En això crec que tots hi estariem d'acord. Però abans de fotre les culpes a un o a l'altre ens hauriem de preguntar qué és el cine. En principi el Seté Art. Tanmateix també és una indústria. Pot ser que la censura no aceptés un tractament inicial i s'hauria de baixar el tó en el guió, que hi hagin actors no triats i imposats, que a les entrevistes es diguin meravelles de les quals un es penedirà després d'un cert temps. Depén de com envelleixi (el film no ha envellit bé, la novel.la si), cla ficar-la també en el seu temps... jo la recordo com una pel.lícula una mica a rebuf del "Perros Callejeros"; és el que es portava aquella temporada.
Si m'he de definir dirè que la pel.lícula ha envellit malament. Dels actors no diria res més que funcionals, alguns actuen doblats en un idioma que no és el seu i reciten. I la relació amb el llibre no és molt estreta. No la classifiquem com a obra d'art, sinò com a entreteniment passable (és una funció del cine, la més antiga) i com a títol de referència al policial post-franquista. Aranda treballa millor dintre del gènere i l'època al Lute i a Amants. Pot ser que aquesta sigui la clau. Els arguments s'agafaven de la realitat (la censura no podia actuar gaire per la inexistència de significats ocults encara que pot segrestar durant un temps un film com El Crimen de Cuenca), els actors eren star-system local, triats pel realitzador, i això dona confiança al productor,...