Com acostuma a passar cada vegada que Aranda fot les mans a un original novel·lesc, la part sexual de la història s'empassa tota la resta. És una llàstima, perquè el llibre del Martín dispara en més direccions, i fa diana en unes quantes. A més, Fanny Pelopaja basava part del seu atractiu en els nusos constants. El film ha envellit malament i, avui dia, vint anys després, ja no escandalitza ningú, més aviat avorreix. El llibre, en canvi, conserva el do preuat de l'atemporalitat.
JV