Pere Alay i Montell |
dimarts, 27 de febrer de 2007 | 17:09h
(Repeteixo el comentari degut a que he observat un error en la recepció)I. SUPERACIÓ DE L’EIX REPÚBLICA-MONARQUIA
A Catalunya observo la superació o esgotament dels eixos de confrontació política "Catalunya-Espanya", "català-castellà" i "dreta-esquerra", però també dels eixos "república-monarquia" i "federalisme-autonomía", degut a la relativització de la, fins ara, supremacia moral que tenien aquests conceptes.
DEMOCRACIA. Actualment no hi diferència entre la república i la monarquia, perquè són formes d’estat que són escollides democràticament pel poble a través de les seves constitucions.
ANTECEDENTS. La república (Roma) o politeia (Grècia) tenen un origen imperfecte, perquè eren compatibles amb l’esclavisme, la pena de mort, la tortura, la discriminació i l’imperialisme.
COMPARACIÓ. Actualment la república no es pas cap garantia de democràcia, ja que és compatible el ser república amb dictadura totalitària, opressora o genocida (Cuba, Iran, Iugoslàvia i molts altres) o amb imperialisme explotador (els EUA d’en Bush, segons el Tripartit).
SEMBLANCES. rei i president de la república tenen punts en comú: poden ser figures honorífiques, sense responsabilitat política, i els beneficis del càrrec poden ser vitalicis: en el cas de president, un cop abandona el càrrec, una pensió permanent i privilegis institucionals.
II. SUPERACIÓ DE L’EIX FEDERALISME-AUTONOMISME
SEMBLANCES. Federalisme ve del llatí “foedus” i vol dir pacte o aliança, i autonomia ve del grec “auto” i “nomos” i vol dir “lleis pròpies”. Dos maneres de designar el mateix, vist, però, des de dues perspectives. Per tant, modernament ja no té sentit diferenciar entre federalisme i autonomisme, perquè tots dos son sistemes plurilegislatius, i els estats que acullen qualsevol d’ambdues figures es diuen “Estats plurilegislatius”.
FEDERALISME I IMPERIALISME. El federalisme és una forma de relació política creada per Roma sota el principi de supremacia romana del “divide et impera”, pel qual Roma feia un pacte polític individual i diferenciat de drets, deures i llibertats amb cadascuna de les ciutats i tribus vençudes, però sota la prohibició de que aquestes poguessin fer alhora pactes entre elles. Així, Nàpols i Roma tenien un pacte entre iguals o “foedus aequum”, mentre que les ciutats menys afectes a Roma tenien un “foedus” diferent més desfavorable.
FEDERALISME, UNITARISME I DICTADURA. Actualment el federalisme no és sinónim de democràcia ni de sistema plurinacional: hi ha federacions d’unitat nacional (els EUA) i federacions que admenten sistemes autoritaris o totalitaris (repúbliques federals islàmiques).
III. DRETS HISTÒRICS: MONARQUIA HISPÀNICO-CATÒLICA
MONARQUIA HISPÀNICO-CATÓLICA PACTISTA
Els valors de la tradició històrica política de Catalunya s’han articul.lat al voltant dels principis de la monarquia hispànico-católica, és a dir, Rei, Espanya i Roma, i d’altra banda el pactisme, és a dir, l’imperi de la llei com a norma de convivència, contrari a l'actual "com pitjor, millor", pactisme que actualment el representa la Constitució espanyola de 1978, votada favorablement per Catalunya.POR DIOS, LA PATRIA Y EL REY: 1714-1914Des del naixement mil.lenari de Catalunya, i sobretot des de 1714 fins 1914, Catalunya ha mantingut com a tradició jurídica política el principi de monarquia hispànico-catòlica, fins el trencament del principi monàrquico-catòlic de la II República de 1931 i el trencament rupturista del Tripartit el 2003-2007: no-monarquia, no-Espanya, no-catolicisme.BARCELONA 1714Els ciutadans de Barcelona van lluitar per la seva pròpia manera d’entendre la monarquia hispànico-católica, representada per l’àustria Carles, enfront de la monarquia hispànico-catòlica del borbó Felip. Van lluitar sota la bandera de Santa Eulàlia i van acceptar el dret de guerra de l’època (dret de conquesta) amb totes les seves conseqüències, i després de la derrota, van ser súbdits lleials de la dinastia borbó i dels reis Felip V, Carles III i Carles IVGUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA DEL 1808Els catalans van lluitar contra Napoleó a favor de Ferran VII i Espanya. A Barcelona, van morir executats pels francesos per culpa d’uns delators del país, entre el 3 i el 27 de juny del 1809, els patriotes resistents Joaquin Pou (rector), Juan Gallifa (teatí), José Navarro i Juan Massana (oficials), Salvador Aulet (corredor de canvis), Pedro Lastortras y Julián Portet i Ramon Mas, una representació de la societat del moment, morts per Déu, Espanya i Ferran VII.LES 3 GUERRES CARLINES DE 1833-40, 1846-49 I 1872-76
Els catalans van lliutar en dos fronts per dos visions de la monarquia hispànico-catòlica, d’un cantó la del pretendent borbó Carles (carlins), i de l’altra, la de la reina Isabel II, Amadeo I, la I República (que uní a isabelins i carlins) i Alfons XIIILA MANCOMUNITAT DE 1914 DE PRAT DE LA RIBA. La Mancomunitat va ser una institució catalana promoguda pel dirigent de la Lliga Regionalista, Enric Prat de la Riba, com a base per a l’autonomia catalana, i que durà del 1914 al 1923 durant el regnat d’Alfons XIII. La seva base ideològica va ser, doncs, la de fidelitat a Espanya i Alfons XIII.
A Catalunya observo la superació o esgotament dels eixos de confrontació política "Catalunya-Espanya", "català-castellà" i "dreta-esquerra", però també dels eixos "república-monarquia" i "federalisme-autonomía", degut a la relativització de la, fins ara, supremacia moral que tenien aquests conceptes.
DEMOCRACIA. Actualment no hi diferència entre la república i la monarquia, perquè són formes d’estat que són escollides democràticament pel poble a través de les seves constitucions.
ANTECEDENTS. La república (Roma) o politeia (Grècia) tenen un origen imperfecte, perquè eren compatibles amb l’esclavisme, la pena de mort, la tortura, la discriminació i l’imperialisme.
COMPARACIÓ. Actualment la república no es pas cap garantia de democràcia, ja que és compatible el ser república amb dictadura totalitària, opressora o genocida (Cuba, Iran, Iugoslàvia i molts altres) o amb imperialisme explotador (els EUA d’en Bush, segons el Tripartit).
SEMBLANCES. rei i president de la república tenen punts en comú: poden ser figures honorífiques, sense responsabilitat política, i els beneficis del càrrec poden ser vitalicis: en el cas de president, un cop abandona el càrrec, una pensió permanent i privilegis institucionals.
II. SUPERACIÓ DE L’EIX FEDERALISME-AUTONOMISME
SEMBLANCES. Federalisme ve del llatí “foedus” i vol dir pacte o aliança, i autonomia ve del grec “auto” i “nomos” i vol dir “lleis pròpies”. Dos maneres de designar el mateix, vist, però, des de dues perspectives. Per tant, modernament ja no té sentit diferenciar entre federalisme i autonomisme, perquè tots dos son sistemes plurilegislatius, i els estats que acullen qualsevol d’ambdues figures es diuen “Estats plurilegislatius”.
FEDERALISME I IMPERIALISME. El federalisme és una forma de relació política creada per Roma sota el principi de supremacia romana del “divide et impera”, pel qual Roma feia un pacte polític individual i diferenciat de drets, deures i llibertats amb cadascuna de les ciutats i tribus vençudes, però sota la prohibició de que aquestes poguessin fer alhora pactes entre elles. Així, Nàpols i Roma tenien un pacte entre iguals o “foedus aequum”, mentre que les ciutats menys afectes a Roma tenien un “foedus” diferent més desfavorable.
FEDERALISME, UNITARISME I DICTADURA. Actualment el federalisme no és sinónim de democràcia ni de sistema plurinacional: hi ha federacions d’unitat nacional (els EUA) i federacions que admenten sistemes autoritaris o totalitaris (repúbliques federals islàmiques).
III. DRETS HISTÒRICS: MONARQUIA HISPÀNICO-CATÒLICAMONARQUIA HISPÀNICO-CATÓLICA PACTISTA
Els valors de la tradició històrica política de Catalunya s’han articul.lat al voltant dels principis de la monarquia hispànico-católica, és a dir, Rei, Espanya i Roma, i d’altra banda el pactisme, és a dir, l’imperi de la llei com a norma de convivència, contrari a l'actual "com pitjor, millor", pactisme que actualment el representa la Constitució espanyola de 1978, votada favorablement per Catalunya.POR DIOS, LA PATRIA Y EL REY: 1714-1914Des del naixement mil.lenari de Catalunya, i sobretot des de 1714 fins 1914, Catalunya ha mantingut com a tradició jurídica política el principi de monarquia hispànico-catòlica, fins el trencament del principi monàrquico-catòlic de la II República de 1931 i el trencament rupturista del Tripartit el 2003-2007: no-monarquia, no-Espanya, no-catolicisme.BARCELONA 1714Els ciutadans de Barcelona van lluitar per la seva pròpia manera d’entendre la monarquia hispànico-católica, representada per l’àustria Carles, enfront de la monarquia hispànico-catòlica del borbó Felip. Van lluitar sota la bandera de Santa Eulàlia i van acceptar el dret de guerra de l’època (dret de conquesta) amb totes les seves conseqüències, i després de la derrota, van ser súbdits lleials de la dinastia borbó i dels reis Felip V, Carles III i Carles IVGUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA DEL 1808Els catalans van lluitar contra Napoleó a favor de Ferran VII i Espanya. A Barcelona, van morir executats pels francesos per culpa d’uns delators del país, entre el 3 i el 27 de juny del 1809, els patriotes resistents Joaquin Pou (rector), Juan Gallifa (teatí), José Navarro i Juan Massana (oficials), Salvador Aulet (corredor de canvis), Pedro Lastortras y Julián Portet i Ramon Mas, una representació de la societat del moment, morts per Déu, Espanya i Ferran VII.LES 3 GUERRES CARLINES DE 1833-40, 1846-49 I 1872-76
Els catalans van lliutar en dos fronts per dos visions de la monarquia hispànico-catòlica, d’un cantó la del pretendent borbó Carles (carlins), i de l’altra, la de la reina Isabel II, Amadeo I, la I República (que uní a isabelins i carlins) i Alfons XIIILA MANCOMUNITAT DE 1914 DE PRAT DE LA RIBA. La Mancomunitat va ser una institució catalana promoguda pel dirigent de la Lliga Regionalista, Enric Prat de la Riba, com a base per a l’autonomia catalana, i que durà del 1914 al 1923 durant el regnat d’Alfons XIII. La seva base ideològica va ser, doncs, la de fidelitat a Espanya i Alfons XIII.