Pere Alay i Montell |
dimarts, 27 de febrer de 2007 | 16:54h
I. SUPERACIÓ DE L’EIX REPÚBLICA-MONARQUIA
A Catalunya, s'estan superant diferents eixos polítics: Espanya-Catalunya, castellà-català i dreta-esquerra, però també els eixos república-monarquia i federalisme-autonomia, ja que les paraules "república" i "federalisme" no tenen cap mena de supremacia ètica.
1. DEMOCRACIA. Ara no hi diferència entre la república i la monarquia, perquè són formes d’estat que són escollides democràticament pel poble a través de les seves constitucions.
2. ANTECEDENTS. La república (Roma) o politeia (Grècia) tenen un origen imperfecte, perquè eren compatibles amb l’esclavisme, la pena de mort, la tortura, la discriminació i l’imperialisme.
3. COMPARACIÓ. Actualment la república no es pas cap garantia de democràcia, ja que és compatible el ser república amb dictadura totalitària, opressora o genocida (Cuba, Iran, Iugoslàvia i molts altres) o amb imperialisme explotador (els EUA d’en Bush, segons el Tripartit).
4. SEMBLANCES. rei i president de la república tenen punts en comú: poden ser figures honorífiques, sense responsabilitat política, i els beneficis del càrrec poden ser vitalicis: en el cas de president, un cop abandona el càrrec, una pensió permanent i privilegis institucionals. II. SUPERACIÓ DE L’EIX FEDERALISME-AUTONOMISME
1. SEMBLANCES. Federalisme ve del llatí “foedus” i vol dir pacte o aliança, i autonomia ve del grec “auto” i “nomos” i vol dir “lleis pròpies”. Dos maneres de designar el mateix, vist, però, des de dues perspectives. Per tant, modernament ja no té sentit diferenciar entre federalisme i autonomisme, perquè tots dos son sistemes plurilegislatius, i els estats que acullen qualsevol d’ambdues figures es diuen “Estats plurilegislatius”.
2. FEDERALISME I IMPERIALISME. El federalisme és una forma de relació política creada per Roma sota el principi de supremacia romana del “divide et impera”, pel qual Roma feia un pacte polític individual i diferenciat de drets, deures i llibertats amb cadascuna de les ciutats i tribus vençudes, però sota la prohibició de que aquestes poguessin fer alhora pactes entre elles. Així, Nàpols i Roma tenien un pacte entre iguals o “foedus aequum”, mentre que les ciutats menys afectes a Roma tenien un “foedus” diferent més desfavorables.
3. FEDERALISME, UNITARISME I DICTADURA. Actualment el federalisme no és sinónim de democràcia ni de sistema plurinacional: hi ha federacions d’unitat nacional (els EUA) i federacions que admenten sistemes autoritaris o totalitaris (repúbliques federals islàmiques).III. DRETS HISTÒRICS: MONARQUIA HISPÀNICO-CATÒLICAA. MONARQUIA HISPÀNICO-CATÓLICA PACTISTAEls valors de la tradició històrica de Catalunya, oblidats interessadament pels teòrics del nacionalisme, s’han articul.lat al voltant del dos principis:1. Monarquia hispànico-católica, és a dir, Rei, Espanya i Roma2. Pactisme, és a dir, l’imperi de la llei com a norma de convivència, contrari a l'actual "com pitjor, millor" del Tripartit, pactisme que actualment el representa la Constitució espanyola de 1978, votada favorablement per Catalunya.B. POR DIOS, LA PATRIA Y EL REY: 1714-1914
Des del naixement mil.lenari de Catalunya, i sobretot des de 1714 fins 1914, Catalunya ha mantingut com a tradició jurídica política el principi de monarquia hispànico-catòlica, fins el trencament del principi monàrquico-catòlic de la II República de 1931 i el trencament rupturista del Tripartit el 2003-2007: no-monarquia, no-Espanya, no-catolicisme.
a) BARCELONA 1714Els ciutadans de Barcelona van lluitar per la seva pròpia manera d’entendre la monarquia hispànico-católica, representada per l’àustria Carles, enfront de la monarquia hispànico-catòlica del borbó Felip. Van lluitar sota la bandera de Santa Eulàlia i van acceptar el dret internacional de guerra de l’època (dret de conquesta) amb totes les seves conseqüències, i després de la derrota, van ser súbdits lleials de la dinastia borbó i dels reis Felip V, Carles III i Carles IV.b) GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA DEL 1808Els catalans van lluitar contra Napoleó a favor de Ferran VII i Espanya. A Barcelona, van morir executats pels francesos per culpa d’uns delators del país, entre el 3 i el 27 de juny del 1809, els patriotes resistents Joaquin Pou (rector), Juan Gallifa (teatí), José Navarro i Juan Massana (oficials), Salvador Aulet (corredor de canvis), Pedro Lastortras y Julián Portet i Ramon Mas, una representació de la societat del moment, morts per Déu, Espanya i Ferran VII.c) LES 3 GUERRES CARLINES DE 1833-40, 1846-49 I 1872-76Els catalans van lliutar en dos fronts per dos visions de la monarquia hispànico-catòlica, d’un cantó la del pretendent borbó Carles (carlins), i de l’altra, la de la reina Isabel II, Amadeo I, la I República (que uní a isabelins i carlins) i Alfons XII.d) LA MANCOMUNITAT DE 1914 DE PRAT DE LA RIBALa Mancomunitat va ser una institució catalana promoguda pel dirigent de la Lliga Regionalista, Enric Prat de la Riba, com a base per a l’autonomia catalana, i que durà del 1914 al 1923 durant el regnat d’Alfons XIII. La seva base ideològica va ser, doncs, la de fidelitat aEspanya i Alfons XIII.
I. SUPERACIÓ DE L’EIX REPÚBLICA-MONARQUIA
A Catalunya, s'estan superant diferents eixos polítics: Espanya-Catalunya, castellà-català i dreta-esquerra, però també els eixos república-monarquia i federalisme-autonomia, ja que les paraules "república" i "federalisme" no tenen cap mena de supremacia ètica.
1. DEMOCRACIA. Ara no hi diferència entre la república i la monarquia, perquè són formes d’estat que són escollides democràticament pel poble a través de les seves constitucions.
2. ANTECEDENTS. La república (Roma) o politeia (Grècia) tenen un origen imperfecte, perquè eren compatibles amb l’esclavisme, la pena de mort, la tortura, la discriminació i l’imperialisme.
3. COMPARACIÓ. Actualment la república no es pas cap garantia de democràcia, ja que és compatible el ser república amb dictadura totalitària, opressora o genocida (Cuba, Iran, Iugoslàvia i molts altres) o amb imperialisme explotador (els EUA d’en Bush, segons el Tripartit).
4. SEMBLANCES. rei i president de la república tenen punts en comú: poden ser figures honorífiques, sense responsabilitat política, i els beneficis del càrrec poden ser vitalicis: en el cas de president, un cop abandona el càrrec, una pensió permanent i privilegis institucionals. II. SUPERACIÓ DE L’EIX FEDERALISME-AUTONOMISME1. SEMBLANCES. Federalisme ve del llatí “foedus” i vol dir pacte o aliança, i autonomia ve del grec “auto” i “nomos” i vol dir “lleis pròpies”. Dos maneres de designar el mateix, vist, però, des de dues perspectives. Per tant, modernament ja no té sentit diferenciar entre federalisme i autonomisme, perquè tots dos son sistemes plurilegislatius, i els estats que acullen qualsevol d’ambdues figures es diuen “Estats plurilegislatius”.
2. FEDERALISME I IMPERIALISME. El federalisme és una forma de relació política creada per Roma sota el principi de supremacia romana del “divide et impera”, pel qual Roma feia un pacte polític individual i diferenciat de drets, deures i llibertats amb cadascuna de les ciutats i tribus vençudes, però sota la prohibició de que aquestes poguessin fer alhora pactes entre elles. Així, Nàpols i Roma tenien un pacte entre iguals o “foedus aequum”, mentre que les ciutats menys afectes a Roma tenien un “foedus” diferent més desfavorables.
3. FEDERALISME, UNITARISME I DICTADURA. Actualment el federalisme no és sinónim de democràcia ni de sistema plurinacional: hi ha federacions d’unitat nacional (els EUA) i federacions que admenten sistemes autoritaris o totalitaris (repúbliques federals islàmiques). III. DRETS HISTÒRICS: MONARQUIA HISPÀNICO-CATÒLICAA. MONARQUIA HISPÀNICO-CATÓLICA PACTISTA Els valors de la tradició històrica de Catalunya, oblidats interessadament pels teòrics del nacionalisme, s’han articul.lat al voltant del dos principis:1. Monarquia hispànico-católica, és a dir, Rei, Espanya i Roma 2. Pactisme, és a dir, l’imperi de la llei com a norma de convivència, contrari a l'actual "com pitjor, millor" del Tripartit, pactisme que actualment el representa la Constitució espanyola de 1978, votada favorablement per Catalunya.B. POR DIOS, LA PATRIA Y EL REY: 1714-1914
Des del naixement mil.lenari de Catalunya, i sobretot des de 1714 fins 1914, Catalunya ha mantingut com a tradició jurídica política el principi de monarquia hispànico-catòlica, fins el trencament del principi monàrquico-catòlic de la II República de 1931 i el trencament rupturista del Tripartit el 2003-2007: no-monarquia, no-Espanya, no-catolicisme.
a) BARCELONA 1714 Els ciutadans de Barcelona van lluitar per la seva pròpia manera d’entendre la monarquia hispànico-católica, representada per l’àustria Carles, enfront de la monarquia hispànico-catòlica del borbó Felip. Van lluitar sota la bandera de Santa Eulàlia i van acceptar el dret internacional de guerra de l’època (dret de conquesta) amb totes les seves conseqüències, i després de la derrota, van ser súbdits lleials de la dinastia borbó i dels reis Felip V, Carles III i Carles IV.b) GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA DEL 1808 Els catalans van lluitar contra Napoleó a favor de Ferran VII i Espanya. A Barcelona, van morir executats pels francesos per culpa d’uns delators del país, entre el 3 i el 27 de juny del 1809, els patriotes resistents Joaquin Pou (rector), Juan Gallifa (teatí), José Navarro i Juan Massana (oficials), Salvador Aulet (corredor de canvis), Pedro Lastortras y Julián Portet i Ramon Mas, una representació de la societat del moment, morts per Déu, Espanya i Ferran VII. c) LES 3 GUERRES CARLINES DE 1833-40, 1846-49 I 1872-76Els catalans van lliutar en dos fronts per dos visions de la monarquia hispànico-catòlica, d’un cantó la del pretendent borbó Carles (carlins), i de l’altra, la de la reina Isabel II, Amadeo I, la I República (que uní a isabelins i carlins) i Alfons XII.d) LA MANCOMUNITAT DE 1914 DE PRAT DE LA RIBA La Mancomunitat va ser una institució catalana promoguda pel dirigent de la Lliga Regionalista, Enric Prat de la Riba, com a base per a l’autonomia catalana, i que durà del 1914 al 1923 durant el regnat d’Alfons XIII. La seva base ideològica va ser, doncs, la de fidelitat a Espanya i Alfons XIII.