Pere Alay i Montell |
diumenge, 25 de febrer de 2007 | 21:49h
L'actual Tripartit té molts punts de divergència amb la tradicional legitimitat catalana d'hispanitat, monarquia i catolicisme.
CATOLICISME
Durant la història catalana, l'Església ha desenvolupat dos principis bàsics: amor a Déu i amor al proïsme.
I. AMOR A DÉU
Dels fets pràctis de la política del Tripartit es pot deduir el desig d'imposar un principi polític de laicisme bel.ligerant d'exclusió, oposició i marginació de l'Església.
Això no havia passat mai a la història de Catalunya: una autoritat plenament catalana, adversària de l'Església.
Si la religió és un dret humà i fonamental, que té la seva empara en l'article 16 de la Constitució espanyola, les relacions entre Administració i Església han de ser de cooperació, no d'hostilitat.
II. AMOR AL PROÏSME
Aquest principi es desdobla en dos: justícia social i amistat entre persones i pobles.
A. JUSTÍCIA SOCIAL.
L'actual agenda social del Tripartit, anomenat gir social, no té res de novetat en la història de Catalunya.
La justícia social ja l'havia practicat l'Església, a través de les seves institucions socials: escoles, hospitals, assils, orfanats, cura de vídues, atenció a pobres, menjadors, dormitoris, robers, alliberadors d'esclaus (Mercedaris)...
Catalunya ha donat molts sants i santes que han tingut la seva santificació precisament en el camp social.
Avui en dia, no té sentit un eix de confrontació dreta-esquerra, perquè Espanya es defineix com a Estat del benestar: la justícia social és un imperatiu legal.
B. AMISTAT ENTRE POBLES I PERSONES.
Tampoc té sentit un segon eix de confrontació entre Espanya-Catalunya:
1. Hi ha el principi d'estimar l'altre.
2. Hi ha el valor constitucional i internacional de fomentar les bones relacions i la cooperació entre els pobles.
3. Espanya és un bon instrument de resolució de problemes per a Catalunya.
3. La societat catalana no demana pas enfrontaments.
L'actual Tripartit té molts punts de divergència amb la tradicional legitimitat catalana d'hispanitat, monarquia i catolicisme.
CATOLICISME
Durant la història catalana, l'Església ha desenvolupat dos principis bàsics: amor a Déu i amor al proïsme.
I. AMOR A DÉU
Dels fets pràctis de la política del Tripartit es pot deduir el desig d'imposar un principi polític de laicisme bel.ligerant d'exclusió, oposició i marginació de l'Església.
Això no havia passat mai a la història de Catalunya: una autoritat plenament catalana, adversària de l'Església.
Si la religió és un dret humà i fonamental, que té la seva empara en l'article 16 de la Constitució espanyola, les relacions entre Administració i Església han de ser de cooperació, no d'hostilitat.
II. AMOR AL PROÏSME
Aquest principi es desdobla en dos: justícia social i amistat entre persones i pobles.
A. JUSTÍCIA SOCIAL.
L'actual agenda social del Tripartit, anomenat gir social, no té res de novetat en la història de Catalunya.
La justícia social ja l'havia practicat l'Església, a través de les seves institucions socials: escoles, hospitals, assils, orfanats, cura de vídues, atenció a pobres, menjadors, dormitoris, robers, alliberadors d'esclaus (Mercedaris)...
Catalunya ha donat molts sants i santes que han tingut la seva santificació precisament en el camp social.
Avui en dia, no té sentit un eix de confrontació dreta-esquerra, perquè Espanya es defineix com a Estat del benestar: la justícia social és un imperatiu legal.
B. AMISTAT ENTRE POBLES I PERSONES.
Tampoc té sentit un segon eix de confrontació entre Espanya-Catalunya:
1. Hi ha el principi d'estimar l'altre.
2. Hi ha el valor constitucional i internacional de fomentar les bones relacions i la cooperació entre els pobles.
3. Espanya és un bon instrument de resolució de problemes per a Catalunya.
3. La societat catalana no demana pas enfrontaments.