Pere Alay i Montell |
diumenge, 25 de febrer de 2007 | 13:22h
Per a Quel i Manel:
A. LEGITIMITAT HISPÀNICO-MONÀRQUICA CATÒLICA
Catalunya desenvolupa històricament la seva estructura de legitimació política sota tres criteris bàsics:
- Hispanitat
- Monarquia
- Catolicitat
1. Hispanitat
Catalunya va pertànyer a l'àmbit hispànic desde la constitució de la província romana de la Tarraconense fins l'actualitat, passant per la capitalitat del regne visigótic, la Marca Hispànica i les successives unions dinàstiques.
2. Monarquia
Catalunya sempre ha sigut monàrquica: Imperi Romà, dinasties visigòtiques, carolíngia, bel.lònida, Trastàmara, Àustries i Borbons.
I monàrquica també ho va ser sota les dinasties més breus de Sabòia i Bonapart.
Només ho deixà de ser amb els breus intervals de la República del 1641, la I i II Repúbliques i l'etapa del caudillaje de Franco (1936-1947), fins que el 1947 la Llei de Successió del Cap de Govern reintroduí la monarquia.
I si es vol més, també Catalunya va estar sota les monarquies islàmiques de l'Emirat de Damasc (714 a 756) i de l'Emirat independent de Córdova sota Abderraman I (756)
3. Catolicitat.
Catalunya ha fonamentat la seva estructuració primària d'acord amb els valors morals del catolicisme, tant pel que fa a la consideració de:
a. l'amor a Déu
b. la dignitat de la persona humana.
c. la base comuna filosófico-religiosa (cultura greco-romana i judeo-cristiana)
d. el contingut de la família i el matrimoni
e. l'obra social de l'Església: hospitals, escoles, assils, orfanats, menjadors, robers, ajuts als pobres, atenció a l'emigrant...
f. la concepció del treball, el comerç i l'estalvi
g.l'actuació de l'autoritat pública dirigida al bé comú
B. 1700-2007: UNITAT ESPANYA-CATALUNYA
UNIÓ CONTINUA. Catalunya, fins i tot després del 1714, col.laborà amb la dinastia borbònica de Felip V fins a Carles IV, lluità per Ferran VII durant la guerra de la Independència del 1808, s'enfrontà en les disputes dinàstiques de les guerres carlines (1833-1876), participà en la Restauració (1875) i acceptà Joan Carles I amb la Constitució de 1978.
PLENITUD DE LA UNIÓ. Per tant, fins i tot des del 1714, Catalunya ha estat unida històricament a Espanya tant des d'un punt de vista dinàstic, filosòfic-religiós (cultura greco-romana i judeo-cristiana), ètnic, nacional, internacional, econòmic, social, cultural i lingüístic, raons de l'homogeneïtat espanyola.
C. UNITAT HISTÒRICA CATALUNYA-ESPANYA
La unió Espanya-Catalunya té una base històrica mil.lenària:
I. IMPERI ROMÀ.
La Hispania Tarraconensis (27 AC).
II. EDAD MEDIEVAL.
L'Edad Medieval fou un procés de reunificació i integració nacional enfront la violenta desvertebració germànica i, posteriormente, islàmica:
1. Barcelona fou durant un temps la capital de la Hispania Gothorum (507-711).
2. La consideració carolíngia de Catalunya com a Marca Hispànica (801-878).
3. La Casa Comtal de Barcelona inicia el procés d'incorporació de la resta de comtats catalans (988-1070).
4. La unió dinàstica amb Aragó el 1137 amb Ramon Berenguer IV.
5. Ferran d'Antequera, rei d'Aragó pel Compromís de Casp (1412).
6. La unió dinàstica amb Castella amb Ferran III (1479).
III. EDAT MODERNA I CONTEMPORÀNIA.
Posteriorment, la unió entre Espanya i Catalunya continua, fins i tot amb els invasors francesos i sota la I i II República, amb l'excepció que confirmà la regla de la República de 1614, un procés d'independència que acabá sota la dependència del francès Lluís XIII i la ràpida tornada cap a la hispanitat cames ajudeu-me:
1. La dinastia dels Àustries (1516-1700).
2. La brevíssima República del 1641, que acabá sota la sobiranía francesa de Lluís XIII i finalitzà en la ràpida posterior reincorporació a la Corona espanyola.
3. Les dinasties de Bonaparte (1808-1813) i de la Casa de Sabòia (1870-1873)
4. I República (1873-1874) i la II República (1931-1936).
Per a Quel i Manel:
A. LEGITIMITAT HISPÀNICO-MONÀRQUICA CATÒLICA
Catalunya desenvolupa històricament la seva estructura de legitimació política sota tres criteris bàsics:
- Hispanitat
- Monarquia
- Catolicitat
1. Hispanitat
Catalunya va pertànyer a l'àmbit hispànic desde la constitució de la província romana de la Tarraconense fins l'actualitat, passant per la capitalitat del regne visigótic, la Marca Hispànica i les successives unions dinàstiques.
2. Monarquia
Catalunya sempre ha sigut monàrquica: Imperi Romà, dinasties visigòtiques, carolíngia, bel.lònida, Trastàmara, Àustries i Borbons.
I monàrquica també ho va ser sota les dinasties més breus de Sabòia i Bonapart.
Només ho deixà de ser amb els breus intervals de la República del 1641, la I i II Repúbliques i l'etapa del caudillaje de Franco (1936-1947), fins que el 1947 la Llei de Successió del Cap de Govern reintroduí la monarquia.
I si es vol més, també Catalunya va estar sota les monarquies islàmiques de l'Emirat de Damasc (714 a 756) i de l'Emirat independent de Córdova sota Abderraman I (756)
3. Catolicitat.
Catalunya ha fonamentat la seva estructuració primària d'acord amb els valors morals del catolicisme, tant pel que fa a la consideració de:
a. l'amor a Déu
b. la dignitat de la persona humana.
c. la base comuna filosófico-religiosa (cultura greco-romana i judeo-cristiana)
d. el contingut de la família i el matrimoni
e. l'obra social de l'Església: hospitals, escoles, assils, orfanats, menjadors, robers, ajuts als pobres, atenció a l'emigrant...
f. la concepció del treball, el comerç i l'estalvi
g. l'actuació de l'autoritat pública dirigida al bé comú
B. 1700-2007: UNITAT ESPANYA-CATALUNYA
UNIÓ CONTINUA. Catalunya, fins i tot després del 1714, col.laborà amb la dinastia borbònica de Felip V fins a Carles IV, lluità per Ferran VII durant la guerra de la Independència del 1808, s'enfrontà en les disputes dinàstiques de les guerres carlines (1833-1876), participà en la Restauració (1875) i acceptà Joan Carles I amb la Constitució de 1978.
PLENITUD DE LA UNIÓ. Per tant, fins i tot des del 1714, Catalunya ha estat unida històricament a Espanya tant des d'un punt de vista dinàstic, filosòfic-religiós (cultura greco-romana i judeo-cristiana), ètnic, nacional, internacional, econòmic, social, cultural i lingüístic, raons de l'homogeneïtat espanyola.
C. UNITAT HISTÒRICA CATALUNYA-ESPANYA
La unió Espanya-Catalunya té una base històrica mil.lenària:
I. IMPERI ROMÀ.
La Hispania Tarraconensis (27 AC).
II. EDAD MEDIEVAL.
L'Edad Medieval fou un procés de reunificació i integració nacional enfront la violenta desvertebració germànica i, posteriormente, islàmica:
1. Barcelona fou durant un temps la capital de la Hispania Gothorum (507-711).
2. La consideració carolíngia de Catalunya com a Marca Hispànica (801-878).
3. La Casa Comtal de Barcelona inicia el procés d'incorporació de la resta de comtats catalans (988-1070).
4. La unió dinàstica amb Aragó el 1137 amb Ramon Berenguer IV.
5. Ferran d'Antequera, rei d'Aragó pel Compromís de Casp (1412).
6. La unió dinàstica amb Castella amb Ferran III (1479).
III. EDAT MODERNA I CONTEMPORÀNIA.
Posteriorment, la unió entre Espanya i Catalunya continua, fins i tot amb els invasors francesos i sota la I i II República, amb l'excepció que confirmà la regla de la República de 1614, un procés d'independència que acabá sota la dependència del francès Lluís XIII i la ràpida tornada cap a la hispanitat cames ajudeu-me:
1. La dinastia dels Àustries (1516-1700).
2. La brevíssima República del 1641, que acabá sota la sobiranía francesa de Lluís XIII i finalitzà en la ràpida posterior reincorporació a la Corona espanyola.
3. Les dinasties de Bonaparte (1808-1813) i de la Casa de Sabòia (1870-1873)
4. I República (1873-1874) i la II República (1931-1936).
5. La dinastia dels Borbons (1700-2007).