llop de mar |
divendres, 30 de setembre de 2005 | 09:28h
El què he vist és a un Mas triomfador, molt satifet, i a un Maragall "xaiet" sortint encara amb la trampa de CiU enganxada a la pota. Els han ben caçat ! El primer que aixeca el dit amunt és en Mas, i l'altre el segueix només per la foto.
A dins del Parlament, la cara de Manuela de Madre és un poema. Tots els diputats de CiU s'abraçen, aplaudeixen, es petonegen, amb una alegria sincera, per què saben que s'han endut el gat a l'aigua. En canvi els del PSC, escenifiquen una alegria forçada, de qui ha rebut un gol en l'últim minut, fent de comparsa ("fem com si estiguessim contents, no es pensi la gent que no ens sentim vençedors").
El què he vist és a un Mas triomfador, molt satifet, i a un Maragall "xaiet" sortint encara amb la trampa de CiU enganxada a la pota. Els han ben caçat ! El primer que aixeca el dit amunt és en Mas, i l'altre el segueix només per la foto.
A dins del Parlament, la cara de Manuela de Madre és un poema. Tots els diputats de CiU s'abraçen, aplaudeixen, es petonegen, amb una alegria sincera, per què saben que s'han endut el gat a l'aigua. En canvi els del PSC, escenifiquen una alegria forçada, de qui ha rebut un gol en l'últim minut, fent de comparsa ("fem com si estiguessim contents, no es pensi la gent que no ens sentim vençedors").