Un valencià de categoria. Sempre se'n en van els millors
kirikú |
dijous, 8 de febrer de 2007 | 02:20h
El recorde parlant i raonant amb les persones majors, passejant per sendes i camins, explicant-nos característiques i usos de les diferents plantes i adobant-ho tot amb les seues xerrades, sempre tan sucoses. Era una persona eminent i a la vegada molt propera.
Tenim en l'oblit a aquelles persones que com Joan Pellicer ens poden reconciliar amb allò que som i fins i tot ajudar-nos a sentir-nos-en orgullosos. I així ens va. Com potser que tenint aquest tresor de persona, una grandíssima majoria dels valencians ni tan sols hagueren sentit parlar d'ell? Què ens passa
Te'n has anat massa prompte Joan. Encara tenies molta tasca per fer Gràcies per tot el llegat que ens has deixat.
El recorde parlant i raonant amb les persones majors, passejant per sendes i camins, explicant-nos característiques i usos de les diferents plantes i adobant-ho tot amb les seues xerrades, sempre tan sucoses. Era una persona eminent i a la vegada molt propera.
Tenim en l'oblit a aquelles persones que com Joan Pellicer ens poden reconciliar amb allò que som i fins i tot ajudar-nos a sentir-nos-en orgullosos. I així ens va. Com potser que tenint aquest tresor de persona, una grandíssima majoria dels valencians ni tan sols hagueren sentit parlar d'ell? Què ens passa
Te'n has anat massa prompte Joan. Encara tenies molta tasca per fer
Gràcies per tot el llegat que ens has deixat.
(gràcies per enllaçar-me a aquest Rosca amb all)