Una xica fa vint-i-dos anys em va ensenyar el següent:
josepblesa |
dissabte, 25 de novembre de 2006 | 03:20h
Havíem fet una trobada a l'Espluga de Francolí, prop de Poblet, amb una colla de gent vinguda de tot arreu. Se'm va acostar una xica de Lliçà o algun poble dels voltants, quan érem a l'autobús i vam començar una conversa i em demanà que què estudiava i li vaig respondre que arquitectura tècnica. No recorde perquè em demanà si ho feia en català, i li vaig respondre que no adduint-hi les mateixes raons que tu. I em va dir que no fes cas, que a Barcelona passava el mateix, però ella seguia al seu rotllo. La classe en español i ella preguntava, feia els exàmens en català. En tornar a València vaig posar en marxa la seua teoria. I ha funcionat ! Una mica acollonit, d'altres salvant esculls contra els enemics de la llengua....i un miler de circumstàncies més. Al remat vaig acabar arquitectura tècnica, arquitectura superior, un Master de Tècniques d'Intervenció (dels bons no dels d'ara que són puturrú de fuà) en el Patrimoni (amb professors italians, francesos, españols, etc. ) que pots caure de cul ! Estic fent el doctorat (que tinc una mica desat....), he fet un curs de PROJECT Management (gestió empresarial) etc.
Fem projectes d'arquitectura, urbanisme, etc. sempre que podem en català, i no hi ha massa despatxos que puguen fer-ho !!!!
És a dir, en molts casos la nostra supervivència econòmica va lligada al català, i Marc: a València que no és poca cosa !. I hi tinc 11 col.laboradors al despatx, que no és qualsevol cosa ! Que han de cobrar tots els mesos. I sous de tècnic qualificat, no de mileurista, no !
Simplement, amb això, ja t'estic donant un colp de mà. I no és tan difícil, sols cal determinació. Costa un esforç addicional, que a la resta, però crec que mereix i paga la pena. Tot i que cal major autoexigència.
Tot esperant que pugues recollir la meua demanda, sense ànim d'intervindre a la teua vida, em pose d'exemple foll, mai millor dit !
La UOC, que faça el que crega convenient, però nosaltres tenim un objectiu, crec, i si parlem spañol, tampoc passa res. Ara, en les meues intervencions no m'he tallat un duro, he parlat en italià, francés, etc. macarrònic, però he passat "d'aquell" que la institució volia "entubar-nos".
Havíem fet una trobada a l'Espluga de Francolí, prop de Poblet, amb una colla de gent vinguda de tot arreu. Se'm va acostar una xica de Lliçà o algun poble dels voltants, quan érem a l'autobús i vam començar una conversa i em demanà que què estudiava i li vaig respondre que arquitectura tècnica. No recorde perquè em demanà si ho feia en català, i li vaig respondre que no adduint-hi les mateixes raons que tu. I em va dir que no fes cas, que a Barcelona passava el mateix, però ella seguia al seu rotllo. La classe en español i ella preguntava, feia els exàmens en català. En tornar a València vaig posar en marxa la seua teoria. I ha funcionat ! Una mica acollonit, d'altres salvant esculls contra els enemics de la llengua....i un miler de circumstàncies més. Al remat vaig acabar arquitectura tècnica, arquitectura superior, un Master de Tècniques d'Intervenció (dels bons no dels d'ara que són puturrú de fuà) en el Patrimoni (amb professors italians, francesos, españols, etc. ) que pots caure de cul ! Estic fent el doctorat (que tinc una mica desat....), he fet un curs de PROJECT Management (gestió empresarial) etc.
Fem projectes d'arquitectura, urbanisme, etc. sempre que podem en català, i no hi ha massa despatxos que puguen fer-ho !!!!
És a dir, en molts casos la nostra supervivència econòmica va lligada al català, i Marc: a València que no és poca cosa !. I hi tinc 11 col.laboradors al despatx, que no és qualsevol cosa ! Que han de cobrar tots els mesos. I sous de tècnic qualificat, no de mileurista, no !
Simplement, amb això, ja t'estic donant un colp de mà. I no és tan difícil, sols cal determinació. Costa un esforç addicional, que a la resta, però crec que mereix i paga la pena. Tot i que cal major autoexigència.
Tot esperant que pugues recollir la meua demanda, sense ànim d'intervindre a la teua vida, em pose d'exemple foll, mai millor dit !
La UOC, que faça el que crega convenient, però nosaltres tenim un objectiu, crec, i si parlem spañol, tampoc passa res. Ara, en les meues intervencions no m'he tallat un duro, he parlat en italià, francés, etc. macarrònic, però he passat "d'aquell" que la institució volia "entubar-nos".
Cordialment, Marc.