smartinez |
divendres, 3 de novembre de 2006 | 11:55h
Penso que per als possibles pactes o forma que prengui el nostre govern cal tenir present dos condicionants. No sé si és que es pretenien salvar, o que no s'han contemplat, o que s'esperava que al PSC no perdés escons, o que s'esperava que CiU dominés més, i ERC quedés fora de joc. No ho sé. Perquè jo vaig veure que el pacte Mas-PSOE d'alguna manera implicava apartar Maragall per la seva popularitat; i posar al PSC un líder espanyolista. El varen fer fora, segons jo entenc, perquè CiU no tinguera dificultats amb el partit socialista; i em sembla que aquesta jugada ha agradat molt poc. I això em porta una de les foscors que em sembla perjudicarà més ara als qui la varen propiciar, que no als ciutadans i resta de forces polítiques. Vull dir que ara Zapatero es troba amb problemes per a ell a partir dels possibles pactes amb CiU. Pacte que podria portar a perdre vots al PSOE en les seves eleccions generals. Una altra foscor que no preveien és que no quadra una crítica de CiU al pacte d'ERC amb un govern amb el PSC. No quadra de cap manera criticar com a dolent una cosa que -sense afegir res més- un mateix vol fer (ni que sigui d'amagat). Simplement es podien haver evitat la crítica. Encara que aleshores els mancava un dels bàsics atacs de campanya a ERC. De tota manera crec que una sociovergència seria un govern de poca durada i volada. Clar que amb l'afició a tallar ales de Mas i d'Espanya, potser que ho triïn, i ho intentin. No ho sé. Al final, crec que aquesta manca de previsió implica que es menysté d'entrada el paper del votants; cosa que em sembla pot tenir també repercussions electorals. Això ho espero. I també anar-ho parlant tranquil·lament i abandonant el joc de si la encerto l'endevino. Vull dir que no cal -de debò no cal- que els polítics ens expliquin les seves intimitats. Però sí cal -de debò sí cal- que els polítics ens parlin com a persones i no com a maquinetes de sufragis prefabricats; i especialment que abandonin el seu vici de ficar en la intimitat les decisions polítiques i els treballs al parlament. Salutacions.
I això em porta una de les foscors que em sembla perjudicarà més ara als qui la varen propiciar, que no als ciutadans i resta de forces polítiques. Vull dir que ara Zapatero es troba amb problemes per a ell a partir dels possibles pactes amb CiU. Pacte que podria portar a perdre vots al PSOE en les seves eleccions generals.
Una altra foscor que no preveien és que no quadra una crítica de CiU al pacte d'ERC amb un govern amb el PSC. No quadra de cap manera criticar com a dolent una cosa que -sense afegir res més- un mateix vol fer (ni que sigui d'amagat). Simplement es podien haver evitat la crítica. Encara que aleshores els mancava un dels bàsics atacs de campanya a ERC. De tota manera crec que una sociovergència seria un govern de poca durada i volada. Clar que amb l'afició a tallar ales de Mas i d'Espanya, potser que ho triïn, i ho intentin. No ho sé.
Al final, crec que aquesta manca de previsió implica que es menysté d'entrada el paper del votants; cosa que em sembla pot tenir també repercussions electorals. Això ho espero. I també anar-ho parlant tranquil·lament i abandonant el joc de si la encerto l'endevino. Vull dir que no cal -de debò no cal- que els polítics ens expliquin les seves intimitats. Però sí cal -de debò sí cal- que els polítics ens parlin com a persones i no com a maquinetes de sufragis prefabricats; i especialment que abandonin el seu vici de ficar en la intimitat les decisions polítiques i els treballs al parlament.
Salutacions.