Míting del PSOE jaumeciurana | dimarts, 31 d'octubre de 2006 | 15:24h Un bon amic meu va anar al míting dels socialistes al Palau Blaugrana. No sé si és l'únic cas, però l'home, indecís, hi va anar perquè té una certa admiració a Zapatero i li feia gràcia veure'l en directe. Ara fa una estona me l'he trobat i estava esparverat. " Tenia la sensació que estava en un míting del PSOE o en un partit de la selecció espanyola de futbol. Els crits eren els mateixos: A por ellos, oe; Este partido lo vamos a ganar i Presidente, Presidente".
Dedueixo que aquest "ellos" som nosaltres. No acabo d'entendre la irresponsabilitat i la dèria del PSC d'intentar dividir el país ara, després de trenta anys d'haver-lo intentat - i gràcies a tots aconseguit - unir. Em ve al cap el passatge bíblic del judici del Rei Salomó.
Canvi d'opinió Francesc | dimarts, 31 d'octubre de 2006 | 18:04h En un post del seu blog del passat 14/9, amb títol "Opcions" li expressava la meva decisió de no participar-hi, en aquestes eleccions. Li he de dir que en rectifico, i votaré (això sí, amb el nas tapat) per posar el meu gra de sorra per intentar evitar l'arribada del lerrouxime a la Presidència de la Generalitat. El sr Montilla és un lerrouxista que treballa per la regionalització d'aquesta Nació, i no ho és pel fet dels seus orígens. El bateig per part del sr. Zapatero (mentider compulsiu i cínic reconegut) com el Lula dels treballadors d'Iznajar ha estat clar i entenedor. Un bon bateig per qui "ells" volen l' encarregat del magatzem (Catalunya).
I dic tot allò amb l'autoritat moral que em dóna el fet que jo pertanyo a la immigració extremenya de començament dels anys setanta. Però a diferència "d'ells" jo he après estimar aquesta terra i fer-la meva, fer el català la meva llengua pròpia i familiar (amb accent segarrenc) i, en definitiva, aquesta és la meva Nació. Jo sí puc dir-los, al sr. Montilla, al sr. Corbacho, i a molts altres que són lerrouxistes. Jo no vull saber res dels seus guetos impermeables lingüístics, sindicals ni d'estómacs agraïts, s'anomenin Baix Llobregat o Vallès. En definitiva, jo no sóc "d'ells". Senzillament, sóc independentista.
Jo fins ara havia votat ERC, ara votaré CiU, em sembla que keda prou explicat amb això d´ aki sobre. Aquesta vegada no es tracta de ser més o menys d´ esquerra, aquest cop ens hi juguem el nostre país
jaumeciurana | dimarts, 31 d'octubre de 2006 | 15:24h
Un bon amic meu va anar al míting dels socialistes al
Palau Blaugrana. No sé si és l'únic cas, però l'home,
indecís, hi va anar perquè té una certa admiració a
Zapatero i li feia gràcia veure'l en directe. Ara fa
una estona me l'he trobat i estava esparverat. " Tenia
la sensació que estava en un míting del PSOE o en un
partit de la selecció espanyola de futbol. Els crits
eren els mateixos: A por ellos, oe; Este partido lo
vamos a ganar i Presidente, Presidente".
Dedueixo que aquest "ellos" som nosaltres. No acabo
d'entendre la irresponsabilitat i la dèria del PSC
d'intentar dividir el país ara, després de trenta anys
d'haver-lo intentat - i gràcies a tots aconseguit -
unir. Em ve al cap el passatge bíblic del judici del
Rei Salomó.
Canvi d'opinió
Francesc | dimarts, 31 d'octubre de 2006 | 18:04h
En un post del seu blog del passat 14/9, amb títol
"Opcions" li expressava la meva decisió de no
participar-hi, en aquestes eleccions. Li he de dir que
en rectifico, i votaré (això sí, amb el nas tapat) per
posar el meu gra de sorra per intentar evitar
l'arribada del lerrouxime a la Presidència de la
Generalitat. El sr Montilla és un lerrouxista que
treballa per la regionalització d'aquesta Nació, i no
ho és pel fet dels seus orígens. El bateig per part
del sr. Zapatero (mentider compulsiu i cínic
reconegut) com el Lula dels treballadors d'Iznajar ha
estat clar i entenedor. Un bon bateig per qui "ells"
volen l' encarregat del magatzem (Catalunya).
I dic tot allò amb l'autoritat moral que em dóna el
fet que jo pertanyo a la immigració extremenya de
començament dels anys setanta. Però a diferència
"d'ells" jo he après estimar aquesta terra i fer-la
meva, fer el català la meva llengua pròpia i familiar
(amb accent segarrenc) i, en definitiva, aquesta és la
meva Nació. Jo sí puc dir-los, al sr. Montilla, al sr.
Corbacho, i a molts altres que són lerrouxistes. Jo no
vull saber res dels seus guetos impermeables
lingüístics, sindicals ni d'estómacs agraïts,
s'anomenin Baix Llobregat o Vallès. En definitiva, jo
no sóc "d'ells". Senzillament, sóc independentista.
Jo fins ara havia votat ERC, ara votaré CiU, em sembla que keda prou explicat amb això d´ aki sobre. Aquesta vegada no es tracta de ser més o menys d´ esquerra, aquest cop ens hi juguem el nostre país