Toni Ibàñez |
dimarts, 24 d'octubre de 2006 | 18:41h
Escriure al segle XXI suposa un repte, una aventura que passa
necessàriament per l'experimentació amb les noves tecnologies. Qui no
ho vulgui veure així, és que està cec o prefereix quedar-se al segle
passat. Els blogs segueixen sent una eina molt valuosa per a
l'escriptor. Escriure cada dia serveix per agafar ofici. És un
aprenentatge lent, però segur. Saber que hi ha gent que et llegeix
(perquè en tens constància),
t'anima en aquesta incerta singladura de les lletres virtuals. Les
possibilitats són immenses i encara molt inexplorades: entrecreuaments
d'autors i personatges, una autèntica teranyina dins la qual es
fecunden co(i)nspiracions inèdites i insòlites... La generació dels blogs encara és a les beceroles. No és una qüestió de fe, sinó de fets: la facticitat quotidiana d'una ciberescriptura ultramoderna.
necessàriament per l'experimentació amb les noves tecnologies. Qui no
ho vulgui veure així, és que està cec o prefereix quedar-se al segle
passat. Els blogs segueixen sent una eina molt valuosa per a
l'escriptor. Escriure cada dia serveix per agafar ofici. És un
aprenentatge lent, però segur. Saber que hi ha gent que et llegeix
(perquè en tens constància),
t'anima en aquesta incerta singladura de les lletres virtuals. Les
possibilitats són immenses i encara molt inexplorades: entrecreuaments
d'autors i personatges, una autèntica teranyina dins la qual es
fecunden co(i)nspiracions inèdites i insòlites... La generació dels blogs encara és a les beceroles. No és una qüestió de fe, sinó de fets: la facticitat quotidiana d'una ciberescriptura ultramoderna.
ENTRELLUM 7.4.06