Al País Valencià sabem el que som i el que no som.
Anònim |
dijous, 28 de juliol de 2005 | 22:06h
Som una nació i un País (Nacionalitat històrica) amb llengua propia i hi ha que defensar-ho.
I el dire el que no som i el que no hi ha que defendre. No hi ha que defendre polemiques lingüistiques o politiques esterils a hores d'ara.
Nos som el que volen de nosaltres, dividir-nos entre castellanistes(espanyolistes) i catalanistes. No les necessitem per a defendre la llengua propia, el que cal fer per demunt de tot és defendre-la.
Un altra cosa és que la llengua propia del valencians comparteix un àmbit cultural del qual forma part Catalunya i les Illes entre d'altres, amb tot el respecte mutu.
Això com és plasma. Amb l'absolutisme que tot l'espanyol es castellà? o amb l'absolutisme "masclista" onomàstic que tot ho vol definir exclusivament com a català?. (per ex. respecte al galeico-portugués, on no hi ha discusions esterils sobre allò de l'ou o la gallina).
Al País Valencià, hi ha que reconeixer que la denominació "valencià" o "valencià-català" buscant la centralitat, el consens i obrint-se a la societat sense fractures, és ven comercial, politicament, ... molt més millor.
Ara be, que el Colomines diga que per eixemple hi hauria que buscar una marca comuna, hi no hi ha que ser tant absolutista com el castellà (que per cert cada vegada ho és menys en la norma a l'àmbit llatinoamericà), i vol posar com a referent el BENELUX als països baixos, com dons per exemple ILLCATVAL o semblant, n'és una idea.
Que l'Institut Joan Lluís Vives, certifique que la denominació valencià i català correspon a la mateixa llengua, cap descobriment nou. El que te que fer el món universitari és obrir-se al País i a la societat i oferir cursos en llengua propia, que no ho fa.
Posar dictamens judicials com a prova, la mateixa magistratura que a fallat sempre en contra del català apel.lant a no se quina constitucionalitat. No en mereixem cap de adheriment.
Per últim voler comparar a un treballador de la llengua com és Mira, amb Lapiedra que fins ara com a minim és impotent o fariseu, no és poden posar tots al mateix sac.
I el dire el que no som i el que no hi ha que defendre. No hi ha que defendre polemiques lingüistiques o politiques esterils a hores d'ara.
Nos som el que volen de nosaltres, dividir-nos entre castellanistes(espanyolistes) i catalanistes. No les necessitem per a defendre la llengua propia, el que cal fer per demunt de tot és defendre-la.
Un altra cosa és que la llengua propia del valencians comparteix un àmbit cultural del qual forma part Catalunya i les Illes entre d'altres, amb tot el respecte mutu.
Això com és plasma. Amb l'absolutisme que tot l'espanyol es castellà? o amb l'absolutisme "masclista" onomàstic que tot ho vol definir exclusivament com a català?. (per ex. respecte al galeico-portugués, on no hi ha discusions esterils sobre allò de l'ou o la gallina).
Al País Valencià, hi ha que reconeixer que la denominació "valencià" o "valencià-català" buscant la centralitat, el consens i obrint-se a la societat sense fractures, és ven comercial, politicament, ... molt més millor.
Ara be, que el Colomines diga que per eixemple hi hauria que buscar una marca comuna, hi no hi ha que ser tant absolutista com el castellà (que per cert cada vegada ho és menys en la norma a l'àmbit llatinoamericà), i vol posar com a referent el BENELUX als països baixos, com dons per exemple ILLCATVAL o semblant, n'és una idea.
Que l'Institut Joan Lluís Vives, certifique que la denominació valencià i català correspon a la mateixa llengua, cap descobriment nou. El que te que fer el món universitari és obrir-se al País i a la societat i oferir cursos en llengua propia, que no ho fa.
Posar dictamens judicials com a prova, la mateixa magistratura que a fallat sempre en contra del català apel.lant a no se quina constitucionalitat. No en mereixem cap de adheriment.
Per últim voler comparar a un treballador de la llengua com és Mira, amb Lapiedra que fins ara com a minim és impotent o fariseu, no és poden posar tots al mateix sac.