El problema no són els anys, són les hores
xavierdiez |
dilluns, 18 de setembre de 2006 | 08:17h
Com a vell usuari del batxillerat nocturn, a principis dels vuitanta, he de dir que el principal aventatge que va suposar passar a aquesta modalitat (que per cert, la vaig fer en el mateix nombre d'anys que diürn) eren els horaris. El primer de l'antic BUP el vaig suspendre. Feia sis hores diàries de classe, més hora i mitja de desplaçaments, i l'horari partit, encara partia més la capacitat de poder estar a casa estudiant. L'essencial del batxillerat és la feina individual que després fas a casa, les lectures, i la col·laboració acadèmica que puguis tenir amb companys, i altres aspectes. El BUP nocturn eren quatre hores de classe. Per primera vegada tenia temps per a tot, fins i tot per llegir coses que no ens demanaven a classe. Resultat: una mitjana de notable, i una sortida del pou del fracàs escolar. El problema no són els anys, sinó que al batxillerat, com a l'ESO, i també com ara a la primària, és una càrrega lectiva excessiva, més pensada com a confinadora d'adolescents que com a base educativa.
