el típic complex d'inferioritat
Anònim |
dimecres, 29 de juny de 2005 | 10:55h
No sóc pas un afèrrim de l'Avui. Crec que el suplement de l'avui no és tan dolent; ni de bon tros. A molts catalans els sembla sempre millor qualsevol diari que no és escrit en català. Els sumplements del País o La Vanguardia no són res de l'altra món. Comprant diaris en llengua castellana fem un gran favor a la llengua catalana: si tothom comprés diaris en català (El punt, l'Avui, etc) els altres diaris no trigarien gaire a treure edicions en català. Fa uns anys recordo que tenia un amic alemany que havia estudiat català i em deia que trobava llavors l'Avui un diari no pas dolent. En el panorama periodístic català és un dels diaris més neutral políticament (El País, el periodico, etc són molt de partit, i ni ells ni La Vanguardia tenen un mínim compromís amb la realitat nacional catalana). Jo sincerament si he de comprar un diari agafo el Punt o l'Avui. Són els únics diaris que escriuen des d'una perspectiva catalana (no tan sols que són catalans). El periòdic és un diari traduit del castellà i amb una línia editorial espanyola. El cas aquest de la premsa és un exemple que tipifica la situació lingûística del país: els catalans compren la premsa espanyola perquè creuen que la seva és petita, insuficient, etc; Volen veure els comentaristes de Madrid escrivint i el que ells diuen és important. El país, la vanguardia; el país es un diari soporífer i als articles d'opinió t'has d'empassar moltes coses; el mateix amb la Vanguardia i el Periódico (cada dos per tres un article sobre el manifest de la suposada situació d'opressió de l'espanyol a Catalunya). Aquest complex d'inferioritat és doncs l'exemple de la situació de la lllengua catalana ..
