borinotus |
dijous, 14 de setembre de 2006 | 14:49h
Jo no crec que els diaris de premsa gratuïta facin perdre posicions al diaris de pagament. La raó és que el diari gratuït és informació de consum ràpid: Agafes el diari a l'entrada del metro, el llegeixies durant el trajecte i ja el podries llençar a la sortida (molta gent ho fa, de fet). Són útils per a "estar assabentat del que passa" independentement que la manera d'enfocar els titulars o donar importància a uns temes o altres, o fer-ho des d'un punt de vista determinat et pugui agradar o no.
En canvi els diaris de pagament tenen un valor afegit. La majoria de la gent que tria llegir un diari en lloc d'un altre ho fa per a poder llegir els articles de fons o perque està d'acord amb la línia editorial.
Els diaris de pagament "creen" opinió. Els gratuïts també però influeixen sobretot en gent que habitualment no llegeix mai (gent habitualment amb un nivell cultural tirant a baix). Ningú deixa de comprar l'Avui o la Vanguardia perque li donin el 20 minutos.
Curiosament si que hi ha un diari que ha patit la irrupció dels diaris gratuïts. Es tracta de "El Periódico". Abans era majoritari entre la gent que el llegia pel matí a l'autobus, metro o tren i ara no el veig enlloc. Suposo que per al que ofereix, un diari gratuït sí que en pot ser un bon substitut.
Conclusió: Crec que si que es podria crear un/s diari/s de consum ràpid en català. De fet, el podrien crear els mateixos diaris "Avui" o "El Punt" (cadascu per la seva banda) com a manera d'arribar a gent que no compra diaris habitualment. La forma de finançament és la publicitat, els costos per a ells serien mínims (premsa, linotipia o com es digui ja en tenen, i el personal acostuma a ser gent jove que hi treballa parcialment i fins i tot veig alguns diaris que el que fan es deixar exemplars en llocs estratègics per a que la gent els agafi directament), i seria una manera de crear cantera amb periodistes joves (no se si tal cosa és factible però aqui queda).
P.S. De fet, hi ha premsa gratuïta en català a nivell comarcal (penso en uns que es diuen "Més") però suposo que estem parlant a nivell nacional.
Jo no crec que els diaris de premsa gratuïta facin perdre posicions al diaris de pagament. La raó és que el diari gratuït és informació de consum ràpid: Agafes el diari a l'entrada del metro, el llegeixies durant el trajecte i ja el podries llençar a la sortida (molta gent ho fa, de fet). Són útils per a "estar assabentat del que passa" independentement que la manera d'enfocar els titulars o donar importància a uns temes o altres, o fer-ho des d'un punt de vista determinat et pugui agradar o no.
En canvi els diaris de pagament tenen un valor afegit. La majoria de la gent que tria llegir un diari en lloc d'un altre ho fa per a poder llegir els articles de fons o perque està d'acord amb la línia editorial.
Els diaris de pagament "creen" opinió. Els gratuïts també però influeixen sobretot en gent que habitualment no llegeix mai (gent habitualment amb un nivell cultural tirant a baix). Ningú deixa de comprar l'Avui o la Vanguardia perque li donin el 20 minutos.
Curiosament si que hi ha un diari que ha patit la irrupció dels diaris gratuïts. Es tracta de "El Periódico". Abans era majoritari entre la gent que el llegia pel matí a l'autobus, metro o tren i ara no el veig enlloc. Suposo que per al que ofereix, un diari gratuït sí que en pot ser un bon substitut.
Conclusió: Crec que si que es podria crear un/s diari/s de consum ràpid en català. De fet, el podrien crear els mateixos diaris "Avui" o "El Punt" (cadascu per la seva banda) com a manera d'arribar a gent que no compra diaris habitualment. La forma de finançament és la publicitat, els costos per a ells serien mínims (premsa, linotipia o com es digui ja en tenen, i el personal acostuma a ser gent jove que hi treballa parcialment i fins i tot veig alguns diaris que el que fan es deixar exemplars en llocs estratègics per a que la gent els agafi directament), i seria una manera de crear cantera amb periodistes joves (no se si tal cosa és factible però aqui queda).
P.S. De fet, hi ha premsa gratuïta en català a nivell comarcal (penso en uns que es diuen "Més") però suposo que estem parlant a nivell nacional.