Pep Montes |
dijous, 14 de setembre de 2006 | 01:39h
La disciplina i capacitat de mobilització de la dreta quan fixen un objectiu prioritari és molt superior a la de la confiada, ingènua i pusil·lànime esquerra d'aquest pais. I CiU, amb totes les excepcions, corrents internes i missatges benintencionats, és la dreta catalana autòctona. Si recordem els dies previs al pacte del Tinell, ens vindrà a la memòria l'allau de cartes al director a diaris com l'Avui i La Vanguardia, fent pressing per evitar el pacte d'esquerres. Els missatges eren contundents, agressius, feridors. No sé si en algun moment van arribar a fer perillar el pacte que finalment es va confirmar, però és innegable la capacitat de la dreta (ho repeteixo, també de la dreta catalana) de crear un ambient mediàtic desfavorable i recelós cap als "usurpadors" del poder. Perquè, tothom ho sap, el poder és patrimoni de la dreta. De tot plegat, el que em sap greu és que hi hagi certa intel·lectualitat (o cert intent d'intel·lectualitat) que oblidin en el seu posicionament sobiranista els continguts socials, de progrés o, si voleu, d'esquerra. La dreta vetlla per principi per l'statu quo, per mantenir la posició dominant, per l'ordre, per no alterar res que faci concebre la més remota possibilitat de risc. I això, per molt que s'omplin de discursos de nacionalisme essencialista i tot sovint lacrimògen, és incompatible, avui per avui i en aquest pais, amb un avanç real pel camí del sobiranisme. El sobiranisme, si no té contingut social i d'esquerres, és estèril i perillós. 23 anys de CiU al govern dona mesura de la seva actuació social, bàsicament clientalista i de volums econòmics anecdòtics. I és evident que d'esquerres no en tenen res. El seu sobiranisme, per a mi, per tant, és de fireta.
La disciplina i capacitat de mobilització de la dreta quan fixen un objectiu prioritari és molt superior a la de la confiada, ingènua i pusil·lànime esquerra d'aquest pais. I CiU, amb totes les excepcions, corrents internes i missatges benintencionats, és la dreta catalana autòctona. Si recordem els dies previs al pacte del Tinell, ens vindrà a la memòria l'allau de cartes al director a diaris com l'Avui i La Vanguardia, fent pressing per evitar el pacte d'esquerres. Els missatges eren contundents, agressius, feridors. No sé si en algun moment van arribar a fer perillar el pacte que finalment es va confirmar, però és innegable la capacitat de la dreta (ho repeteixo, també de la dreta catalana) de crear un ambient mediàtic desfavorable i recelós cap als "usurpadors" del poder. Perquè, tothom ho sap, el poder és patrimoni de la dreta. De tot plegat, el que em sap greu és que hi hagi certa intel·lectualitat (o cert intent d'intel·lectualitat) que oblidin en el seu posicionament sobiranista els continguts socials, de progrés o, si voleu, d'esquerra. La dreta vetlla per principi per l'statu quo, per mantenir la posició dominant, per l'ordre, per no alterar res que faci concebre la més remota possibilitat de risc. I això, per molt que s'omplin de discursos de nacionalisme essencialista i tot sovint lacrimògen, és incompatible, avui per avui i en aquest pais, amb un avanç real pel camí del sobiranisme. El sobiranisme, si no té contingut social i d'esquerres, és estèril i perillós. 23 anys de CiU al govern dona mesura de la seva actuació social, bàsicament clientalista i de volums econòmics anecdòtics. I és evident que d'esquerres no en tenen res. El seu sobiranisme, per a mi, per tant, és de fireta.