Toni Ibàñez |
dissabte, 9 de setembre de 2006 | 11:12h
El cas Rubianes dóna molt que
pensar... La cosa sembla simple, però no ho és. El simplisme arrossega
molts opinadors acrítics que s'apunten al blanc o negre amb una
celeritat paorosa. No es pot apel·lar a la llibertat d'expressió per a dir qualsevol cosa de qualsevol manera.
En Rubianes mai no ha estat sant de la meva devoció. Sempre l'he trobat
barroer, groller, pescater... Rubianes ha fet la viu-viu tots aquests
anys explotant el seu "humor escatològic" tot esdevenint el pallasset
oficiós de Catalunya (de la mà del pallasso oficial, en Bonafont, via
TV3) sense haver de parlar, oh paradoxa, una puta paraula en català. És
la dubtosa gràcia del culo, caca, pipi. El seu "èxit" diu molt dels seus admiradors. Ningú amb dos dits de front pot defensar les desafortunades declaracions que va perpetrar al programa El club de TV3,
malgrat que puguem estar d'acord amb el fons ideològic. I és llàstima
que, en aquest cas, el missatger hagi matat el missatge el qual val
molt la pena, perquè l'obra Lorca eran todos
és una obra seriosa, oportuna, didàctica, molt recomanable. Rubianes
s'ha enterrat ell solet. El seu histrionisme toixarrut, injustificable,
l'ha deixat fora de joc. Culpar ara els altres dels seus errors ho
trobo covard i lamentable. Per tant (i no sabeu com em dol) comparteixo l'editorial de l'ABC d'ahir. I sé que, amb aquest post, m'exposo a ser rebutjat pel Pensament Únic Català. Se me'n fot. La dissidència és el que em queda de propi enmig d'aquest papanatisme oligofrènic que m'envolta.
pensar... La cosa sembla simple, però no ho és. El simplisme arrossega
molts opinadors acrítics que s'apunten al blanc o negre amb una
celeritat paorosa. No es pot apel·lar a la llibertat d'expressió per a dir qualsevol cosa de qualsevol manera.
En Rubianes mai no ha estat sant de la meva devoció. Sempre l'he trobat
barroer, groller, pescater... Rubianes ha fet la viu-viu tots aquests
anys explotant el seu "humor escatològic" tot esdevenint el pallasset
oficiós de Catalunya (de la mà del pallasso oficial, en Bonafont, via
TV3) sense haver de parlar, oh paradoxa, una puta paraula en català. És
la dubtosa gràcia del culo, caca, pipi. El seu "èxit" diu molt dels seus admiradors. Ningú amb dos dits de front pot defensar les desafortunades declaracions que va perpetrar al programa El club de TV3,
malgrat que puguem estar d'acord amb el fons ideològic. I és llàstima
que, en aquest cas, el missatger hagi matat el missatge el qual val
molt la pena, perquè l'obra Lorca eran todos
és una obra seriosa, oportuna, didàctica, molt recomanable. Rubianes
s'ha enterrat ell solet. El seu histrionisme toixarrut, injustificable,
l'ha deixat fora de joc. Culpar ara els altres dels seus errors ho
trobo covard i lamentable. Per tant (i no sabeu com em dol) comparteixo
l'editorial de l'ABC d'ahir. I sé que, amb aquest post, m'exposo a ser rebutjat pel Pensament Únic Català. Se me'n fot. La dissidència és el que em queda de propi enmig d'aquest papanatisme oligofrènic que m'envolta.
http://entrellum.blogspot.com