ERC i ICV recullen vot descontent del PSC, triomfa la sociovergència
Uri |
divendres, 8 de setembre de 2006 | 10:24h
CiU 48 PSC 36 ERC 26 ICV 13 PPC 12
Novembre 2006 - Mas aconsegueix la presidència d'un govern pràcticament monocolor de CiU amb el suport parlamentari extern del PSC i, sovint també, del PP. La sociovergència es fa realitat, encara que ERC ha aguantat el tipus i ha consolidat la pujada del 2003. Les conselleries són totes de CiU amb l'excepció d'un parell en mans d'independents proposats pel PSC i la continuïtat de Tura i Geli com a conselleres d'Interior i de Sanitat. Una de les notícies postelectorals és que el Piqué abandona el PP després d'uns resultats pèssims, i cap al final de la legislatura s'incorpora a CDC com a militant. A mitja legislatura Carod anuncia que no tornarà a ser cap de cartell d'ERC per raons personals, tot i que constinuarà com a president del partit. Amb el lideratge de Puigcercós, ERC fa un gir definitiu cap a la realpolitik, que el portarà a ocupar plenament el centre-esquerra de la política catalana, a més d'anar acollint l'electorat catalanista d'esquerres desencantat amb el PSC (el sector representat per Raimon Obiols, Jaume Sobrequés, el clan Maragall, Oriol Bohigas, Xavier Rubert de Ventós... Diana Garrigosa només ha estat la punta de l'iceberg).
CiU 48
PSC 36
ERC 26
ICV 13
PPC 12
Novembre 2006 - Mas aconsegueix la presidència d'un govern pràcticament monocolor de CiU amb el suport parlamentari extern del PSC i, sovint també, del PP. La sociovergència es fa realitat, encara que ERC ha aguantat el tipus i ha consolidat la pujada del 2003. Les conselleries són totes de CiU amb l'excepció d'un parell en mans d'independents proposats pel PSC i la continuïtat de Tura i Geli com a conselleres d'Interior i de Sanitat. Una de les notícies postelectorals és que el Piqué abandona el PP després d'uns resultats pèssims, i cap al final de la legislatura s'incorpora a CDC com a militant. A mitja legislatura Carod anuncia que no tornarà a ser cap de cartell d'ERC per raons personals, tot i que constinuarà com a president del partit. Amb el lideratge de Puigcercós, ERC fa un gir definitiu cap a la realpolitik, que el portarà a ocupar plenament el centre-esquerra de la política catalana, a més d'anar acollint l'electorat catalanista d'esquerres desencantat amb el PSC (el sector representat per Raimon Obiols, Jaume Sobrequés, el clan Maragall, Oriol Bohigas, Xavier Rubert de Ventós... Diana Garrigosa només ha estat la punta de l'iceberg).