David Abarca |
dijous, 7 de setembre de 2006 | 19:57h
Hola,
crec que tens tota la raó en queixar-te de que l´independentisme es relaciona massa amb el principat de Catalunya, deixant de banda la resta del territori. Personalment, sempre que he divulgat les tesis independentistes ho he fet també amb aquest enfoc limitat, que reconec errat des d´un punt de vista teòric però justificat per motius de pragmatisme. La independència no és una utopia, però sí una empresa certament complicada. Ja a la Catalunya estricta és difícil que una majoria clara de la població s´hi identifiqui, malgrat disposar de més suport social que al país valencià i ses illes. Per tant, i només per motius pràctics, sóc partidari de començar la independència per aquí, i després, arribat al cas, ja hi hauria temps de reunificar tot el país. Es difícil, però més difícil és pensar en assolir la independència de cop per a tot el territori, tal com està de desfragmentat. Un hipotètic estat català principatí podria convidar la resta del territori a sumar-s´hi, sempre que la voluntat democràtica de mallorquins i valencians així ho volgués, i integrant-s´hi d´una forma consensuada per tots (una confederació podria ser una bona fórmula). En tals condicions, l´espanyolisme no podria continuar confonent amb l´habitual equiparació seva entre Països Catalans i un pretès somni de dominació i expansió per part dels catalans principatins. Ja va dir Einstein que la millor, si no l´única manera d´influir sobre els altres és donant exemple. Per això aquest aparent oblit, però no és que no us fem cas! Al contrari, jo us agraeixo especialment la tasca que feu fora del principat.
Hola,
crec que tens tota la raó en queixar-te de que l´independentisme es relaciona massa amb el principat de Catalunya, deixant de banda la resta del territori. Personalment, sempre que he divulgat les tesis independentistes ho he fet també amb aquest enfoc limitat, que reconec errat des d´un punt de vista teòric però justificat per motius de pragmatisme. La independència no és una utopia, però sí una empresa certament complicada. Ja a la Catalunya estricta és difícil que una majoria clara de la població s´hi identifiqui, malgrat disposar de més suport social que al país valencià i ses illes. Per tant, i només per motius pràctics, sóc partidari de començar la independència per aquí, i després, arribat al cas, ja hi hauria temps de reunificar tot el país. Es difícil, però més difícil és pensar en assolir la independència de cop per a tot el territori, tal com està de desfragmentat. Un hipotètic estat català principatí podria convidar la resta del territori a sumar-s´hi, sempre que la voluntat democràtica de mallorquins i valencians així ho volgués, i integrant-s´hi d´una forma consensuada per tots (una confederació podria ser una bona fórmula). En tals condicions, l´espanyolisme no podria continuar confonent amb l´habitual equiparació seva entre Països Catalans i un pretès somni de dominació i expansió per part dels catalans principatins. Ja va dir Einstein que la millor, si no l´única manera d´influir sobre els altres és donant exemple. Per això aquest aparent oblit, però no és que no us fem cas! Al contrari, jo us agraeixo especialment la tasca que feu fora del principat.
Una salutació des de Barcelona.