peremerono |
dimarts, 5 de setembre de 2006 | 21:20h
En va canviar i no en va canviar de país. El cas és que, llavors, operava, aquí, un règim genocida de les llibertats individuals i col.lectives. Difícil era, doncs, integrar.
De tota manera, crec que el gran problema de la cohesió, la integració, el progrés de la llengua, és que els catalanoparlants hi hem renunciat: ens encanta parlar l'espanyol o el francès; canviem de llengua només que veiem una atribució física que en denoti que no és d'aquí.
Amb una col.lectivitat coherent, i un poder propi, encara que autònom, en mans de la gent adequada, ho tindriem coll avall.
En va canviar i no en va canviar de país. El cas és que, llavors, operava, aquí, un règim genocida de les llibertats individuals i col.lectives. Difícil era, doncs, integrar.
De tota manera, crec que el gran problema de la cohesió, la integració, el progrés de la llengua, és que els catalanoparlants hi hem renunciat: ens encanta parlar l'espanyol o el francès; canviem de llengua només que veiem una atribució física que en denoti que no és d'aquí.
Amb una col.lectivitat coherent, i un poder propi, encara que autònom, en mans de la gent adequada, ho tindriem coll avall.
Sense una cosa i l'altra, anem de mal borràs.