1) Tothom té dret a canviar de país -o de continent- per guanyar-se millor la vida. Ha passat al llarg de la història, passa ara i passarà segurament en el futur. Ara bé, a mi em sembla que és de sentit comú que l'arribada d'immigrants es faci d'una forma raonable i ordenada. I hauria de ser el govern de Catalunya el que tingués els instruments polítics necessaris per establir quants en poden arribar i en quines condicions.
2) Tant l'opinió d'aquesta senyora sobre els immigrants extracomunitaris com el to que empra estan malhauradament molt estesos entre la població. Aquest és un terreny abonat per a propostes polítiques xenòfobes i d'extrema dreta.
3) També és una opinió força generalitzada entre l'antiga immigració espanyola establerta a Catalunya, el fet de negar que ells fossin immigrants. No accepten comparar-se, de cap de les maneres, amb immigrants de fora de l'estat espanyol. Molts pensen que ells l'única cosa que van fer va ser canviar de lloc de residència, sense sortir del seu país. No van anar a l'estranger, sinó que continuen vivint a Espanya. I per tant si estan a Espanya l'aprenentatge del català ha de ser una cosa voluntària.
M'agradaria comentar tres coses del teu apunt:
1) Tothom té dret a canviar de país -o de continent- per guanyar-se millor la vida. Ha passat al llarg de la història, passa ara i passarà segurament en el futur. Ara bé, a mi em sembla que és de sentit comú que l'arribada d'immigrants es faci d'una forma raonable i ordenada. I hauria de ser el govern de Catalunya el que tingués els instruments polítics necessaris per establir quants en poden arribar i en quines condicions.
2) Tant l'opinió d'aquesta senyora sobre els immigrants extracomunitaris com el to que empra estan malhauradament molt estesos entre la població. Aquest és un terreny abonat per a propostes polítiques xenòfobes i d'extrema dreta.
3) També és una opinió força generalitzada entre l'antiga immigració espanyola establerta a Catalunya, el fet de negar que ells fossin immigrants. No accepten comparar-se, de cap de les maneres, amb immigrants de fora de l'estat espanyol. Molts pensen que ells l'única cosa que van fer va ser canviar de lloc de residència, sense sortir del seu país. No van anar a l'estranger, sinó que continuen vivint a Espanya. I per tant si estan a Espanya l'aprenentatge del català ha de ser una cosa voluntària.