4 barres |
diumenge, 3 de setembre de 2006 | 20:41h
Estic content que el màxim que em puguis retreure sigui l'anonimat i el no dir les coses a la cara (que és una conseqüència de l'anonimat, no pas altra cosa). Si hi haguessin insults de debò, me'ls hauries subratllat, no ho dubto.
És certament d'agrair que la gent que procura ser objectiva com tu faci les coses a cara descoberta. He entrat més d'una vegada al teu bloc i tots els teus apunts estan regits per la moderació i un to assenyat. És el que escau a qui s'obliga a criticar a cara descoberta i ha de mantenir una convivència regular o esporàdica amb el criticat. En uns temps en què els polítics es burlen de la societat davant dels nostres propis nassos, ens enganyen massivament i fan tot el possible per mantenir-nos en la imbecilitat col·lectiva, jo aposto per una crítica més radical. Sense insults, com pots veure, però sense mossegar-me la llengua, i si pot ser, en un to que cogui. Quan cou, cura. I quan pica, madura. Cal fer madurar els nostres polítics. Els polítics del futur -s'entén- que potser ara estan llegint aquests blocs. Els d'ara ja no hi ha qui els salvi, perquè ja s'han venut tots al joc del poder. I si ells ens enreden a cara descoberta, però protegits per tota la teranyina de poders fàctics que els mantenen allà on són, a la plebs només ens queda l'anonimat -un anonimat de fireta, que ells poden desfer quan vulguin, ja ho sé- d'aquests apunts cibernètics per esbravar-nos i fer-els saber que encara no ens han ensibornat del tot.
Més enllà d'això, resto agraït pel teu esperit constructiu i dialogant. Però amb aquesta colla de sapastres (un insult? Ep!) que conformen TOTA la classe política catalana (repartim equitativament i l'insult es dilueix i queda massa tou i tot), el to moderat em sembla inocu. Per moderació, ja tenim la de tota la premsa llagotera. Però això és només la meva opinió. Salut!
Estic content que el màxim que em puguis retreure sigui l'anonimat i el no dir les coses a la cara (que és una conseqüència de l'anonimat, no pas altra cosa). Si hi haguessin insults de debò, me'ls hauries subratllat, no ho dubto.
És certament d'agrair que la gent que procura ser objectiva com tu faci les coses a cara descoberta. He entrat més d'una vegada al teu bloc i tots els teus apunts estan regits per la moderació i un to assenyat. És el que escau a qui s'obliga a criticar a cara descoberta i ha de mantenir una convivència regular o esporàdica amb el criticat. En uns temps en què els polítics es burlen de la societat davant dels nostres propis nassos, ens enganyen massivament i fan tot el possible per mantenir-nos en la imbecilitat col·lectiva, jo aposto per una crítica més radical. Sense insults, com pots veure, però sense mossegar-me la llengua, i si pot ser, en un to que cogui. Quan cou, cura. I quan pica, madura. Cal fer madurar els nostres polítics. Els polítics del futur -s'entén- que potser ara estan llegint aquests blocs. Els d'ara ja no hi ha qui els salvi, perquè ja s'han venut tots al joc del poder. I si ells ens enreden a cara descoberta, però protegits per tota la teranyina de poders fàctics que els mantenen allà on són, a la plebs només ens queda l'anonimat -un anonimat de fireta, que ells poden desfer quan vulguin, ja ho sé- d'aquests apunts cibernètics per esbravar-nos i fer-els saber que encara no ens han ensibornat del tot.
Més enllà d'això, resto agraït pel teu esperit constructiu i dialogant. Però amb aquesta colla de sapastres (un insult? Ep!) que conformen TOTA la classe política catalana (repartim equitativament i l'insult es dilueix i queda massa tou i tot), el to moderat em sembla inocu. Per moderació, ja tenim la de tota la premsa llagotera. Però això és només la meva opinió. Salut!