4 barres |
dissabte, 2 de setembre de 2006 | 16:34h
He rellegit el meu escrit i no he sabut detectar-hi res que pugui considerar-se un insult, a no ser que tinguis una sensibilitat tan pròxima al PSC que només de llegir-ne un comentari crític o una opinió radicalment contrària al seu modus operandi ja ho consideris un insult. Ho dius per això del "càncer"? No és un insult: és una metàfora, i segons el meu parer, ajustada a la realitat, per tot allò que enumero al darrere. Què és un càncer? Segons el diccionari de l'Enciclopèdia, és un "creixement tumoral dels teixits incoordinat amb les necessitats de l'organisme, de caràcter maligne i pertorbador de les funcions biològiques normals". Al marge de la sensació de rebuig que acompanya el mot "càncer" -sovint s'evita de pronunciar-lo i es substitueix per eufemismes-, on és l'insult? El PSC prolifera per les administracions de Catalunya, desplegant el seguit de virtuts que he apuntat al post anterior, i que contribueixen a anar diluint la identitat de Catalunya, gradualment i amb molta mà esquerra, això sí. Llegeix de nou la definició de "càncer". "Creixement del PSC incoordinat amb les necessitats de Catalunya com a país, de caràcter maligne i pertorbador de les funcions nacionals normals". Jo ho visc així. On és l'insult? L'insult és a la intel·ligència dels catalans quan llegeixes segons quins redactats de "El Periódico".
Potser també es pugui considerar insult allò d'en Mas amb els pantalons a garró (una altra metàfora fidel a la realitat), escriure Xeneralità (al·ludint perversament a la condició de xarnego de disseny d'en Montilla? És una broma, home, o un acudit, si t'ho estimes més. Igual que aquell que diu que abans hi haurà un negre a la Casa Blanca que no pas un català a La Moncloa. Nosaltres, però, en nom de la tolerància que caracteritza el poble català, hem no pas de permetre, sinó desitjar, que un polític com Montilla arribi a la presidència del nostre país, i se'l carregui subtilment seguint el programari de l'aparell del partit). No ho sé, vaig llegint, i enlloc veig que hagi dit que el PSC són uns porcs, uns fills de mala mare, uns bandarres, uns terroristes, uns cabrons, uns... Jo ho he dit, això?
"Aparell de partit pervers".Vols dir aquest. Tu creus que és un insult? Segur que si ho llegeix l'Iceta, es mostra encantat. "Perversitat = una de les formes de la intel·ligència. A la fi algú sap copsar la feina bruta i sorda que he anat fent tots aquests anys, a poc a poc i amb paciència de nan minaire... Llàstima que ho valori a l'inrevés, aquest! Mira que li costa, a la gent! Que no ho veiem, els catalans, que com més espanyols ens sentim, més còmodes ens sentirem a Espanya i menys traumàtica ens serà la nostra condició de catalans? ¡Con lo sencillo que es!"
Per tot això et prego que m'il·luminis, i em demostris que sóc un execrable insultador sense escrúpols ni mesura. Si ho aconsegueixes, et prometo que deixaré de ser independentista i em faré catalanista i prou.
He rellegit el meu escrit i no he sabut detectar-hi res que pugui considerar-se un insult, a no ser que tinguis una sensibilitat tan pròxima al PSC que només de llegir-ne un comentari crític o una opinió radicalment contrària al seu modus operandi ja ho consideris un insult. Ho dius per això del "càncer"? No és un insult: és una metàfora, i segons el meu parer, ajustada a la realitat, per tot allò que enumero al darrere. Què és un càncer? Segons el diccionari de l'Enciclopèdia, és un "creixement tumoral dels teixits incoordinat amb les necessitats de l'organisme, de caràcter maligne i pertorbador de les funcions biològiques normals". Al marge de la sensació de rebuig que acompanya el mot "càncer" -sovint s'evita de pronunciar-lo i es substitueix per eufemismes-, on és l'insult? El PSC prolifera per les administracions de Catalunya, desplegant el seguit de virtuts que he apuntat al post anterior, i que contribueixen a anar diluint la identitat de Catalunya, gradualment i amb molta mà esquerra, això sí. Llegeix de nou la definició de "càncer". "Creixement del PSC incoordinat amb les necessitats de Catalunya com a país, de caràcter maligne i pertorbador de les funcions nacionals normals". Jo ho visc així. On és l'insult? L'insult és a la intel·ligència dels catalans quan llegeixes segons quins redactats de "El Periódico".
Potser també es pugui considerar insult allò d'en Mas amb els pantalons a garró (una altra metàfora fidel a la realitat), escriure Xeneralità (al·ludint perversament a la condició de xarnego de disseny d'en Montilla? És una broma, home, o un acudit, si t'ho estimes més. Igual que aquell que diu que abans hi haurà un negre a la Casa Blanca que no pas un català a La Moncloa. Nosaltres, però, en nom de la tolerància que caracteritza el poble català, hem no pas de permetre, sinó desitjar, que un polític com Montilla arribi a la presidència del nostre país, i se'l carregui subtilment seguint el programari de l'aparell del partit). No ho sé, vaig llegint, i enlloc veig que hagi dit que el PSC són uns porcs, uns fills de mala mare, uns bandarres, uns terroristes, uns cabrons, uns... Jo ho he dit, això?
"Aparell de partit pervers".Vols dir aquest. Tu creus que és un insult? Segur que si ho llegeix l'Iceta, es mostra encantat. "Perversitat = una de les formes de la intel·ligència. A la fi algú sap copsar la feina bruta i sorda que he anat fent tots aquests anys, a poc a poc i amb paciència de nan minaire... Llàstima que ho valori a l'inrevés, aquest! Mira que li costa, a la gent! Que no ho veiem, els catalans, que com més espanyols ens sentim, més còmodes ens sentirem a Espanya i menys traumàtica ens serà la nostra condició de catalans? ¡Con lo sencillo que es!"
Per tot això et prego que m'il·luminis, i em demostris que sóc un execrable insultador sense escrúpols ni mesura. Si ho aconsegueixes, et prometo que deixaré de ser independentista i em faré catalanista i prou.