Jesús Moncada vivia en un modest pis a Barcelona, amb uns ingressos ajustats i forçat a fer traduccions sense que en alguns casos pogués triar les obres per ell mateix. Amb motiu de la seua mort, ara el seu editor i els altres, el director de la col·lecció i els altres, i executius de la indústria del llibre que el van tenir als seus despatxos i li van publicar per afegir 'pedigrí' a les seues llistes d'inanitats comercials, s'omplen la boca amb allò de la "gran pèrdua per les llestres".
Ara fa un any i alguns mesos, Jesús Moncada va tenir un moment fins i tot per mi, que no em coneixia de res, per donar-me ànims, per parlar de literatura, per compartir preocupacions culturals i privades, per compartir l'alegria de viure i d'escriure.
Fins i tot els editors, directors i executius de la indústria del llibre català, fins i tot ells, el trobaran a faltar. Al temps. Per la resta, com sempre, ens queda la seua obra.
Ara fa un any i alguns mesos, Jesús Moncada va tenir un moment fins i tot per mi, que no em coneixia de res, per donar-me ànims, per parlar de literatura, per compartir preocupacions culturals i privades, per compartir l'alegria de viure i d'escriure.
Fins i tot els editors, directors i executius de la indústria del llibre català, fins i tot ells, el trobaran a faltar. Al temps. Per la resta, com sempre, ens queda la seua obra.