Molt bon article, com en Toni
comparteixo plenament les teves reflexions, i a diferencia d'ell,
també la teva conclusió. Per altre banda em sorprèn
l'agressivitat i la desqualificació d'alguns comentaris, tant en
aquest bolg com en altres debats, sense aportar arguments o amb
arguments dogmàtics. No he sentit en cap cas ningú que proposi
una altre sortida a la situació, o que assumeixi en la seva
argumentació la responsabilitat del no fer rés. Des del meu punt
de vista, no podem criticar la falta d'intervenció en el genocidi de
Ruanda i llavors oposar-nos a la intervenció d'un dictador diu que
exterminarà a tot un sector de la seva població. Durant la meva estada en RD del Congo,
la missió dels cascos blaus era problemàtica, i tenia els seus
costos, però tant les ONGs que treballàvem allà com la població
demanàvem no només que no marxessin, sinó que enviessin reforços.
En algunes ocasions, quan ha fracassat tots els altres mecanismes,
d'alguna manera s'han de frenar els folls que tenen un exèrcit a les
seves mans. A més cóm a precedent per als
dictadors que estan vivint situacions complicades també em sembla
interessant.
Això no vol dir que estigui d'acord en
qualsevol tipus d'intervenció, i que no haguem de ser crítics en
cóm es fa aquesta intervenció...
Molt bon article, com en Toni
comparteixo plenament les teves reflexions, i a diferencia d'ell,
també la teva conclusió.
Per altre banda em sorprèn
l'agressivitat i la desqualificació d'alguns comentaris, tant en
aquest bolg com en altres debats, sense aportar arguments o amb
arguments dogmàtics.
No he sentit en cap cas ningú que proposi
una altre sortida a la situació, o que assumeixi en la seva
argumentació la responsabilitat del no fer rés.
Des del meu punt
de vista, no podem criticar la falta d'intervenció en el genocidi de
Ruanda i llavors oposar-nos a la intervenció d'un dictador diu que
exterminarà a tot un sector de la seva població.
Durant la meva estada en RD del Congo,
la missió dels cascos blaus era problemàtica, i tenia els seus
costos, però tant les ONGs que treballàvem allà com la població
demanàvem no només que no marxessin, sinó que enviessin reforços.
En algunes ocasions, quan ha fracassat tots els altres mecanismes,
d'alguna manera s'han de frenar els folls que tenen un exèrcit a les
seves mans.
A més cóm a precedent per als
dictadors que estan vivint situacions complicades també em sembla
interessant.
Això no vol dir que estigui d'acord en
qualsevol tipus d'intervenció, i que no haguem de ser crítics en
cóm es fa aquesta intervenció...