Aleix cardona |
dissabte, 26 d'agost de 2006 | 18:43h
Crec que la proposta és interessant quant a la idea que tingui un cert rebombori, malgrat que tots sabem que això, a vegades, es mou per canals de difícil control i de poca objectivitat. Sobre la idea de tenir un estat, crec que és un tema clar. Potser algun dia, i fruit del procés nacional que aquest país sigui capaç de plantejar i desenvolupar, tindrem la mesura del tipus d'organització-estat que ens acabarem donant. Crec, però, que en allò que no podem dubtar és si volem un estat perquè creiem que som una nació o per alguna altra qüestió que se m'escapa. Si és, com crec, perquè ens considerem membres d'una nació, cal que tinguem clar quina és la nostra nació, on comença i on acaba -si més no en un principi- i què no és la nostra nació. Per això, no entenc que quan algú proposa la reclamació d'una estructura política de poder nacional ho faci autoretallant el propi país. Cal que en aquest tema siguem clars i ferms. O creiem que els Països Catalans són una nació o no ho creiem. Perquè, si no ho tenim clar, cal que ens preguntem si les Illes, el País Valencià, la Catalunya nord i la Franja de Ponent no són nació catalana, què són? Regions d'Espanya o de França? I si creiem això, endavant, és una opció. Però si no ho creiem, la nació i l'estat han de coincidir. Que les situacions són diferents? Potser sí en alguns aspectes i potser no en d'altres. Però si creiem en un procés de sobirania i el volem hem de definir quina és la nostra terra. Per tot això, perquè crec que no és una fotesa sinó el tema central, m'adhereixo a la proposta si el plantejament final és aquest, sinó, sentint-ho molt i sabent que moltes coses, òbviament, ens seguiran unint, no ho faré. En qualsevol cas, del 4 a l'11, em comprometo a escriure reclamant un estat, la independència dels Països Catalans.
Sobre la idea de tenir un estat, crec que és un tema clar. Potser algun dia, i fruit del procés nacional que aquest país sigui capaç de plantejar i desenvolupar, tindrem la mesura del tipus d'organització-estat que ens acabarem donant.
Crec, però, que en allò que no podem dubtar és si volem un estat perquè creiem que som una nació o per alguna altra qüestió que se m'escapa. Si és, com crec, perquè ens considerem membres d'una nació, cal que tinguem clar quina és la nostra nació, on comença i on acaba -si més no en un principi- i què no és la nostra nació. Per això, no entenc que quan algú proposa la reclamació d'una estructura política de poder nacional ho faci autoretallant el propi país. Cal que en aquest tema siguem clars i ferms. O creiem que els Països Catalans són una nació o no ho creiem. Perquè, si no ho tenim clar, cal que ens preguntem si les Illes, el País Valencià, la Catalunya nord i la Franja de Ponent no són nació catalana, què són? Regions d'Espanya o de França? I si creiem això, endavant, és una opció. Però si no ho creiem, la nació i l'estat han de coincidir. Que les situacions són diferents? Potser sí en alguns aspectes i potser no en d'altres. Però si creiem en un procés de sobirania i el volem hem de definir quina és la nostra terra.
Per tot això, perquè crec que no és una fotesa sinó el tema central, m'adhereixo a la proposta si el plantejament final és aquest, sinó, sentint-ho molt i sabent que moltes coses, òbviament, ens seguiran unint, no ho faré.
En qualsevol cas, del 4 a l'11, em comprometo a escriure reclamant un estat, la independència dels Països Catalans.