Albert Vila |
divendres, 25 d'agost de 2006 | 20:13h
M'adhereixo a la idea que cadascú exposi a la seva manera la idea de l'estat propi. Estic convençut per igual de dues coses.
1) La independència és molt difícil, tant per la composició sociològica del nostre país com pel conformisme de tothom - inclosos els polítics. Amb tot, suposo que un any abans de proclamar la independència a tot arreu s'ha considerat majoritàriament una fita "impossible".)
2) Sense la independència el nostre país està abocat a la desaparició: llengua, cultura, manera de ser i de fer... Si descomptem més o menys les dues o tres primeres legislatures autonòmiques, en què va expansionar-se la catalanitat reprimida, la manca de lideratge polític - i no només polític - ens ha abocat a una lenta decadència, dramàticament accelerada en els darrers anys.
En parlarem més extensament la setmana del 4 a l'11.
M'adhereixo a la idea que cadascú exposi a la seva manera la idea de l'estat propi. Estic convençut per igual de dues coses.
1) La independència és molt difícil, tant per la composició sociològica del nostre país com pel conformisme de tothom - inclosos els polítics. Amb tot, suposo que un any abans de proclamar la independència a tot arreu s'ha considerat majoritàriament una fita "impossible".)
2) Sense la independència el nostre país està abocat a la desaparició: llengua, cultura, manera de ser i de fer... Si descomptem més o menys les dues o tres primeres legislatures autonòmiques, en què va expansionar-se la catalanitat reprimida, la manca de lideratge polític - i no només polític - ens ha abocat a una lenta decadència, dramàticament accelerada en els darrers anys.
En parlarem més extensament la setmana del 4 a l'11.