Els factors emocionals
Pau |
divendres, 3 de desembre de 2010 | 18:21h
L'anàlisi que presentes sembla coherent però no pas per això és suficientment objectiu, no contemples elements subjectius que han condicionat tot el procés. Són el que jo anomeno factors emocionals. Aquells que omplen la motxilla d'ERC, on hi porta la seva "informació genètica relacional" o els seus "vicis interns". Xavier, si contemplessis aquests elements cotemplaries el podridam que s'ha instal·lat en les seves entranyes, en les estructures internes. Un mal que ha passat inadvertit durant tota aquesta dècada daurada, però que en definitiva ha estat el causant de l'actual situació d'Esquerra. Aquestes agents, orgànics, han dictat els menús d'un règim alimentari que s'ha demostrat deficient i ha estat l'origen de moltes descompensacions. No oblidis, Xavier com va arribar Carod al lideratge d'ERC, via lluites fraticides. Es va servir de peculiars aliances. En Carod ha estat sempre en fals. Per a uns era només un home de transició. L'atzar dels fets polítics li va permetre perpetuar-se més enllà de la missió assignada pels seus avaladors. Ara el fagocitador arriba on pretenia. La sang li ha pujat al cap i ha perdut capacitat de visió. La bella princesa pretesa d'ahir poc té a veure amb la vella desnodrida que té al davant. Ni els parracs que la cobreixen tenen cap rastre d'aquella esplendor passada. Segurament la meva anàlisi no és prou política però si molt més humana. Cal tenir en compte també aquests elements emocionals en l'ànima d'esquerra. Però poc importa la meva visió. Ens hauria de preocupar que els actuals dirigients d'ERC la segueixin veient com a princesa! Malament rai.
