VilaWeb.cat
L'altra cara d'una mateixa moneda.
CapTallat | dimarts, 1 d'agost de 2006 | 18:53h
És a dir, l'altre castellanisme d'una mateixa llengua, esta volta amb el DIEC a la mà, per gentilesa de vicentb:

Josep s’alçà amb ressaca de la sesta i pensà: â€oehui és millor que no em desperte”.



Sempre havia sigut una miqueta gamberro. La nit anterior se n’havia
anat de festa, s’havia posat ben guapo amb una bona camiseta i havia
anat a sopar amb els amics: una cerveseta amb cacauets i pistatxos, una
ensalada, una ració de corder, les postres i un trago de licor de
mançana per a rematar.

Cap a les dos de la nit anaren a una discoteca; durant el camí Josep va
tindre mals auguris: s’encontrà amb una nòvia que acabava de deixar el
dia anterior i xafà una bonyiga de gos prop d’un cementeri que estava
de pas. En arribar a la discoteca –tot de neons sobre la fatxada i al
costat de l’arena de la platja– hagueren de passar per taquilla i pagar
ni més ni manco que 15 euros; eren carnavals i havien apujat els preus,
així li anava a Josep, que no alforrava un duro. Dins feia molta calor
i a Josep li xorrava la suor. Va intentar lligar-se a una xica
arrimant-se molt, però no va elegir bé i li va eixir el tir per la
culata; el seu físic de gorrió poc desenrotllat tampoc l’ajudava molt.
Desenganyat i com que no era molt testarrut, se’n anà a fer el burro
amb els amics. Abreviant, va acabar al servici, on va vomitar tot el
que havia sopat.


En arribar a casa estava tant borratxo que entropessà amb l’escaló
de l’entrada. A l’ascensor no se’n recordava del pis en què vivia i va
prémer el botó del huit; en eixir hagué de baixar el sèptim, el sext i
el quint fins trobar la porta que reconeixia com a seua. Buscà les
claus, obrí, entrà i es gità a dormir la mona.

------

De seccessionistes hi hauria a totes bandes, per tant, Sr.  Cucarella, segons el vostre punt de vista.

Sincerament, crec que veieu fantasmes allà on no n'hi han. Als anys 80 i 90 el blaverisme aconseguia enganyar-nos a la majoria dels valencians que la culpa de tots els mals era dels pancatalanistes, que es trobaven fins la sopa. Aquesta estratègia va funcionar tan bé que l'últim sondeig sociològic diu que un 9% se sent només valencià (i de català, ni arribava a l'1%).

Ara, al segle XXI, quan el blaverisme ja no és útil a l'espanyolisme ni ja gairebé existeix, el pancatalanisme acusa dels mals del País Valencià al blaverisme. Que els necessiteu?

Quina catxapera de país, marededeumeueta....


Nom:
Plana web:
Adreça electrónica:
Títol:
Comentari:

Escriu les paraules del requadre separades per un espai:

Si no entens les paraules, clica el botó «Actualitza» (situat a la dreta del requadre) perquè n'apareguin de noves.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats